Down Catalunya presenta #IgualQueTu, una campanya que combat la infantilització de les persones amb síndrome de Down

La iniciativa de Down Catalunya denuncia totes aquelles actituds 'tendres' o 'protectores' que, sota una aparença benintencionada, acaben limitant la seva autonomia, la seva dignitat i el seu dret a ser tractades com a persones adultes.

La campanya parteix de la idea que allò que no t’agradaria que et fessin a tu, tampoc els agrada a ells i elles. 

Un mirall incòmode: l’espot de la campanya

L’eix central de la campanya #IgualQueTu és un espot que mostra persones sense discapacitat vivint situacions quotidianes en què són tractades amb condescendència, sobreprotecció o un to infantilitzador: que els decideixin coses sense preguntar, que els parlin amb diminutius, que els toquin sense permís o que s’adreci a ells com si no entenguessin res.

Aquest reflex genera en l’espectador una incomoditat immediata que funciona com a revelació: “Si a mi no m’agradaria… per què ho faig amb ells?”

El gir final tanca amb la pregunta clau: “Si no t’agradaria que et tractin així… per què ho fas amb nosaltres?”

Objectiu: un canvi de mirada

La campanya vol provocar un canvi real de comportament i trencar amb una pràctica tan normalitzada que sovint passa desapercebuda. No es tracta només de sensibilitzar, sinó de qüestionar la mirada que encara posa l’èmfasi en l’aparença o en estereotips, i no en la persona.

Segons defensa Down Catalunya, la infantilització no és afecte. És una forma de discriminació subtil però molt estesa. Les persones amb síndrome de Down són adultes, tenen criteri, desitjos i capacitats. El que necessiten no és protecció excessiva, sinó respecte.

Un missatge que interpel·la a tothom

#IgualQueTu recorda que les persones adultes amb síndrome de Down no necessiten ser tractades com a infants, sinó com allò que són: persones que senten, pateixen, s’emprenyen, s’il·lusionen i s’emocionen exactament igual que qualsevol altre.

La campanya és una crida a replantejar actituds quotidianes i a reconèixer que la discriminació no sempre pren formes evidents, de vegades s’amaga darrere d’una suposada amabilitat que no respecta la seva autonomia.