ECAS alerta de les traves per accedir al padró en almenys 60 municipis catalans

Un informe de la federació evidencia que ajuntaments d’arreu del territori vulneren l’obligació d’empadronar.

Content
Esquerra

ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) alerta que nombrosos ajuntaments catalans continuen posant traves per empadronar totes les persones que viuen als seus municipis. Així ho recull l’informe 'L’empadronament a Catalunya: traves administratives en el compliment d’una obligació legal', elaborat a partir d’un sondeig de Ksnet a entitats i organitzacions socials que acompanyen persones en aquest tràmit.

Dels 60 municipis analitzats, 40 presenten dificultats o incidències en l’empadronament ordinari. La situació és especialment greu en el cas de l’empadronament en domicili fictici o sense domicili fix: en cap dels municipis estudiats s’aplica de manera àgil per a totes les persones que el necessiten i, en 29, alguna entitat indica que directament no s’ofereix aquesta modalitat.

L’informe es basa en 124 respostes de 54 entitats i sindicatures locals, que han atès 6.652 persones en relació amb el padró. Els municipis analitzats representen 5,1 milions d’habitants, el 62,8% de la població catalana.

Una barrera per accedir als drets bàsics

El padró permet acreditar la residència efectiva en un municipi i facilita l’accés a serveis com la salut, l’educació i els serveis socials, així com a determinades prestacions i processos de regularització administrativa.

Les entitats identifiquen requisits no previstos per la normativa, criteris canviants, dificultats per obtenir cita prèvia, una digitalització excessiva dels tràmits, formularis que no contemplen situacions d’exclusió residencial i inspeccions policials que poden generar por entre les persones en situació administrativa irregular.

Aquestes dificultats afecten especialment persones migrades, sense llar o en situació d’habitatge precari, així com persones joves, famílies amb infants i persones que viuen en albergs o pisos amb suport.

Un dels perfils amb més dificultats és el de les persones que viuen en habitacions rellogades sense l’autorització de la propietat o de la persona titular del contracte. Segons l’informe, un 27% de les respostes assenyala que aquestes persones no s’acaben empadronant, davant del risc de perdre l’habitació on viuen.

ECAS reclama protocols clars i homogenis

Davant d’aquesta situació, ECAS demana que tots els ajuntaments compleixin la normativa amb criteris i protocols clars, públics i homogenis. La federació també reclama informar activament de totes les modalitats d’empadronament, evitar la intimidació en les comprovacions de residència i resoldre els tràmits en un termini màxim de tres mesos.

Entre les seves demandes, ECAS també proposa aplicar el silenci administratiu positiu quan correspongui, publicar dades sobre les sol·licituds i les resolucions i establir mecanismes per evitar males praxis, arbitrarietat i discrecionalitat.