ECAS reclama un reglament per al desplegament de l’IMV

Un estudi d'ECAS i l'Ajuntament de Barcelona denuncia nombroses limitacions i disfuncions en la implementació de la prestació.
 

Content
Esquerra

L'ingrés mínim vital (IMV) no està complint el seu objectiu de prevenir el risc de pobresa per les nombroses limitacions en la seva concepció i disfuncions en la seva aplicació. Així ho recull l'Estudi sobre la implementació de l’Ingrés Mínim Vital a Catalunya que han presentat la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i l'Ajuntament de Barcelona, una anàlisi qualitativa realitzada per l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB en què han participat una trentena de professionals d'entitats i dels serveis socials municipals implicats en la tramitació de sol·licituds, així com diversos experts en rendes mínimes i actors clau en la seva implementació.

La complexitat a l'hora d'acreditar els requisits per accedir a l'IMV, la lentitud en el procés de tramitació i resposta per part de l'Administració i la gran confusió pel que fa a la complementarietat entre l'ajut estatal i les rendes autonòmiques són tres dels obstacles que llasten el desplegament de la prestació i n'exclouen bona part de les persones que la necessiten. Per això, entitats i serveis socials reclamen un reglament que faciliti, agilitzi i ampliï el desplegament de l’Ingrés Mínim Vital.

El president d'ECAS, Xavier Puig, ha reclamat "un sistema de garantia de rendes basat en drets", que superi el model pal·liatiu actual per combatre les desigualtats i poder garantir una vida digna a tota la població. La comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes, ha assegurat que "la garantia d'ingressos està plenament en agenda dels governs municipals" i ha defensat "el dret a una renda bàsica". Ha lamentat també que "de vegades, l'administració sembla més un laberint burocràtic que una institució al servei de la ciutadania" i ha denunciat el "doble circuit" que segrega els pobres i els obliga a recórrer als serveis o les entitats socials per fer efectius els seus drets.

El document publicat inclou una sèrie de recomanacions per a la millora de l'IMV que Carlos Delclós, coordinador del grup d’investigació que l'ha realitzat i membre de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), ha resumit en tres claus: "Elaborar un reglament que aclareixi el paper de tots els actors implicats, alleujar la càrrega administrativa reduint el número i la complexitat dels requisits, i adoptar una mirada interadministrativa que millori la interoperabilitat i la transferència de documents". A més, d’acord amb l'estudi ha suggerit individualitzar l'accés a la prestació en lloc de condicionar-lo a la unitat de convivència, habilitar finestretes úniques per gestionar l'IMV i elaborar una guia pràctica per a les entitats que acompanyen i fan seguiment del procés.