Els drets de la infància no avancen malgrat el progrés del país

A les portes del Dia Internacional de la Infància, la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) ha presentat l’Informe sobre els drets de la infància i l’adolescència, una actualització del document publicat fa dos anys que aglutina dades d’entitats de la PINCat i de diverses administracions i organismes en àmbits com: drets i llibertats; violències; entorn familiar, inclusió i pobresa; discapacitats; salut i benestar; educació, lleure i activitats culturals, i mesures excepcionals de protecció.

A Catalunya, la població infantil representa gairebé el 18% del total de la ciutadania. "No estem millor. La infància i els seus drets continuen quedant enrere, malgrat el progrés del país. La pobresa, la violència i les desigualtats educatives i de salut es retroalimenten i comprometen el futur d’una generació que no aconsegueix millorar les seves condicions de vida, tot el contrari" ha apuntat José Antonio Ruiz, coordinador de la PINCat. 

La pobresa, el principal fre en la garantia dels drets de la infància

El 34,7% d’infants i adolescents a Catalunya viuen en risc de pobresa o exclusió social —75.000 més que fa vuit anys—, una taxa que empitjora i que és tres punts superior a la recollida a l’anterior informe (31,7%). La privació material severa, el nivell més extrem de pobresa, afecta l’11,4% dels infants (12% el 2023 i 10,8% el 2022).

A Catalunya, el 23% de la població no pot cobrir el cost de la criança. És de 938 € per fill/a al mes (2024), mentre que el 2022 aquesta xifra era de 819 € i el 2018 de 626 €. Un dels factors que més pressiona les llars i agreuja la situació de pobresa és l’increment del cost de l’habitatge, que, entre 2018 i 2024, ha crescut un 145%, convertint-se en la despesa que més ha augmentat per a les famílies amb infants. 

A més, la pobresa es transmet de generació en generació: 8 de cada 10 infants en situació de vulnerabilitat seran adults pobres. Aquesta realitat és especialment greu perquè limita l’accés a drets fonamentals com l’educació, la salut, el lleure i el dret a créixer en un entorn familiar protegit i estable. El cost d’aquesta vulneració de drets també és econòmic: s’estima que la pobresa infantil té un impacte d’11.800 milions d’euros anuals, l’equivalent al 5% del PIB, a causa de les seves conseqüències en els resultats educatius, la salut física i mental i les oportunitats laborals futures.

L’augment de violències frena la protecció d’infants i adolescents

Les violències contra la infància també han augmentat, especialment les violències sexuals i les masclistes. Entre el 2016 i el 2022, les denúncies per violència sexual han crescut un 56%: han passat de 947 casos a 1.477 (i 1.198 fins al setembre de 2023). Aquest increment s’explica també per una major sensibilització social, per l’aplicació més eficaç dels protocols i per l’ampliació dels mecanismes de detecció i denúncia.

En el mateix període, les denúncies per violència masclista envers infants han augmentat un 19,7%, de 1.827 a 2.187 casos (i 1.674 fins al setembre de 2023). Si mirem l’evolució recent, entre 2020 i 2024, el nombre de víctimes de 0 a 17 anys ateses per violència masclista a Catalunya ha crescut un 32%, passant de 1.686 casos el 2020 a 2.229 el 2024.

Pel que fa als casos de maltractament infantil registrats al portal RUMI, s’hi observa una tendència a la millora després d’un pic el 2022: de 332 casos el 2020, es va passar a 779 el 2022 (màxim), 641 el 2024 i 429 fins a l’agost de 2025.

En l’àmbit de la violència escolar, les dades apunten que un 64% de l’alumnat afirma haver estat víctima d’algun tipus d’agressió. Els principals motius són l’aspecte físic, l’orientació sexual, el gènere i la manera de vestir.

La manca d’equitat en la salut i l’educació frenen el seu desenvolupament

En l’àmbit de la salut, prop de 2 de cada 10 nens i nenes entre 8 i 14 anys (15,6%) tenen una mala qualitat de vida relacionada amb la salut (2024), una xifra similar a la de l’anterior informe. El temps mitjà d’espera dels infants i adolescents per a les proves diagnòstiques (87 dies) i per a les intervencions quirúrgiques (147) no ha experimentat una millora significativa en els darrers anys.

La pobresa, a més d’afectar la salut física, incideix també en la salut mental d’infants i adolescents. Els infants de llars amb ingressos baixos tenen un 13,5% de probabilitat de patir problemes de salut mental, mentre que aquesta xifra disminueix fins al 6% entre aquells de famílies amb millor situació socioeconòmica. Malgrat aquesta realitat, el sistema públic només atén aproximadament un 5% de la població infanto juvenil, evidenciant la manca de cobertura i l’infrafinançament dels serveis de salut mental per a aquest col·lectiu.

Pel que fa a l’educació, la taxa d’abandonament escolar prematur a Catalunya se situa en el 13,7% (2024), el mínim històric, després d’una disminució sostinguda des del 2008 (més del 30% a principis dels anys 2000 i per sota del 20% el 2015). Tot i això, cal destacar que un 50% dels alumnes amb menys recursos no disposen de cap beca (2023).

Les dificultats per accedir a activitats complementàries i extraescolars persisteixen. A Catalunya, 4 de cada 10 infants i adolescents no participen en cap activitat d’estiu, i l’accés al lleure educatiu està fortament condicionat per l’origen social, amb diferències de fins a 25 punts entre infants de famílies amb ingressos baixos i alts. El cost econòmic n’és el principal obstacle. A més, el lleure inclusiu d’infants i joves encara no és una realitat a tot Catalunya. Les mancances són especialment visibles durant l’estiu, però es mantenen al llarg de tot l’any.

D’altra banda, 146.547 infants no han pogut accedir a les beques menjador (40% del total, curs 2024-2025), un fenomen marcat pel non take-up: famílies que tenen dret a l’ajuda però no la sol·liciten.

Accions prioritàries per enfortir els drets de la infància

La Plataforma d’Infància de Catalunya alerta que, tot i que existeix l’Estratègia Catalana contra la Pobresa Infantil 2025–2030, aquesta és insuficient: no concreta accions, no defineix indicadors, ni estableix recursos ni terminis. "Sense concreció, és paper mullat. Cal una agenda ambiciosa i operativa, amb pressupost, objectius i seguiment públic" reclamen les entitats socials.

Per avançar en la garantia dels drets, la PINCat demana al Govern crear un equip de treball específic que depengui del Departament de Presidència, amb capacitat real d’execució i coordinació per desplegar de manera efectiva l’Estratègia.

També reclama incrementar la inversió en protecció social a famílies i infants que actualment representa només el 0,8% del PIB, molt lluny de la mitjana europea (2,5%) i dels països que han aconseguit reduir de manera significativa la pobresa infantil. Aquesta inversió és clau per garantir els drets de nens, nenes i adolescents i assegurar-los igualtat d’oportunitats al llarg de la vida. 

Finalment, la Plataforma proposa establir una prestació universal per a la criança, en què l’infant sigui el titular del dret i que respongui al cost real de la criança a Catalunya. Aquesta prestació ha de ser compatible amb altres ajudes, com el complement d’infància de la Renda Garantida de Ciutadania, per garantir que arribi a totes les famílies i contribueixi a reduir la pobresa infantil.