Justícia i la Taula del Tercer Sector impulsaran la reinserció dels expresos

Fins avui l’atenció postpenitenciària ha estat una terra de ningú. Amb l’acord signat Govern i Tercer Sector es comprometen a cobrir aquest buit.

Content
Esquerra

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa més de 3.000 entitats socials, va signar el passat 13 de setembre un conveni amb el Departament de Justícia de la Generalitat que pretén impulsar la reinserció social i laboral dels expresos a través d’entitats socials. L’acord també enfortirà la col·laboració entre ambdues institucions per tal de millorar les polítiques d'execució penal i difondre la seva dimensió social, rehabilitadora i de prevenció  de la reincidència en el delicte. La signatura del conveni fou a càrrec d’Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector Social, i de Carles Mundó, conseller de Justícia.

Amb la signatura del conveni la Taula del Tercer Sector i el Departament de Justícia establiran mecanismes de col·laboració per tal de fomentar la participació i sensibilització de les entitats socials en les polítiques d'inserció social de les persones sotmeses a penes i mesures d'execució penal. També col·laboraran en la difusió i la sensibilització de la societat respecte a aquestes polítiques. Les persones a les que va adreçada aquesta col·laboració són totes aquelles que estiguin sotmeses a una mesura d’execució penal, i més concretament, les persones que accedeixen al medi obert, llibertat condicional i definitiva.

En el conveni signat també s’inclou la creació d’una comissió mixta, entre les dues institucions, que es reunirà almenys un cop a l’any per tal de fer el seguiment del desenvolupament del conveni i avaluar-ne els resultats obtinguts.

Actualment l’atenció postpenitènciària és una terra de ningú, on només hi actuen de forma altruista i voluntarista algunes entitats socials amb molt poc suport de les Administracions. Moltes de les persones que surten de la presó tenen greus dificultats per reinserir-se a la societat, per manca de xarxa familiar i social, manca de possibilitats de treballar i accedir a un habitatge, problemes afegits de salut mental o drogues, etc.

Per a la Taula del Tercer Sector l’atenció postpenitenciària ha d’esdevenir una política social de primera, perquè el col·lectiu dels expresos és un dels més vulnerables de la nostra societat. Per mitjà d’aquesta nova política social se’ls hauria de garantir el dret a la igualtat d’oportunitats, perquè no es vegin abocats a reincidir en conductes delictives; mesures de discriminació positiva en àmbits com la inserció laboral, l’accés a l’habitatge, la formació o els serveis de salut; i un sistema de protecció social específic que en garantís un acompanyament social i educatiu de qualitat.

Segons dades del Departament de Justícia, el nombre d’interns a Catalunya  a data 7 de setembre de 2016 és de 8.678 (7.430 penats i 1.248 preventius). Una xifra que ha experimentat una constant davallada des de mitjans del 2010, que era de 10.601. L’any 2015 van sortir de la presó 5.601 persones de les quals només una quarta part van finalitzar la condemna des de la llibertat condicional. Només un 20% (19’6%) dels penats es troben classificats en 3er grau.

L’índex de reincidència es manté sobre el 30%, però cal assenyalar que baixa al 15% (14’85) en el cas de les persones que passen per processos de transició a la comunitat, és a dir, que compleixen una part de la condemna en tercer grau o en llibertat vigilada, mentre que en l’alliberament des de primer o segon grau la reincidència està al voltant del 40% (39’18%).

Actualment, un total de 6.584 persones compleixen a Catalunya una condemna de mesures penals alternatives, ja sigui teràpia, formació o treballs en benefici de la comunitat en entitats socials o en administracions, com ajuntaments, consells comarcals o diputacions.

La taxa de població encarcerada de Catalunya es troba entorn a 116 persones per cada 100.000 habitants, mentre que és de 134 a l’Estat Espanyol. A nivell europeu trobem molta disparitat: des de les 55 de Suècia, 61 de Dinamarca o les 69 d’Holanda, a xifres superiors com la de Gal·les, entorn a les 150.

Pel president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, “acaba essent molt més barat invertir en la reinserció social dels expresos, que no en recursos de punició i privació de llibertat. I, a més, això acaba revertint d’un forma molt més efectiva en la millora de la convivència, de la seguretat ciutadana i, en definitiva, de les capacitats inclusives de la nostra societat”.

Dreta
Temàtica