Les entitats impulsores de la llei per erradicar el sensellarisme demanen que s’aprovi durant el 2023

Les entitats impulsores de la Llei per Erradicar el Sensellarisme (Càritas Catalunya, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Arrels, Assís Centre d'Acollida i la Comunitat de Sant'Egidio Barcelona) han organitzat la jornada 'Una llei catalana pels drets de les persones sense llar', que ha tractat sobre la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front i erradicar el sensellarisme. La proposició de text legal es va registrar el gener passat al Parlament de Catalunya i va ser signada per la majoria dels grups parlamentaris. També compta amb el suport de 35 entitats de primer, segon i tercer nivell de l'àmbit social i de 5 col·legis professionals.

A la jornada s'ha fet èmfasi en la transcendència de la llei. "Aquest sensellarisme està orfe d’una regulació legal que se n’ocupi i les mesures administratives només tenen efectes pal·liatius. Garantir un espai residencial digne, un sostre digne, a les persones que viuen involuntàriament al carrer, exigeix una llei. La proposició de llei és una oportunitat que esperem que el Parlament de Catalunya culmini amb l’aprovació de la llei durant l’any 2023. Hi està en joc la vàlua moral de la nostra societat” ha indicat Antoni Milian, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i impulsor de la llei amb la col·laboració d’un equip acadèmic i de les cinc entitats socials.

Les persones expertes que han participat en la jornada han destacat la necessitat de disposar d'informació sobre quanta gent es troba actualment vivint al carrer i quina és la seva realitat per adaptar els serveis i els recursos, a més d’empadronar totes les persones que viuen en un municipi, independentment de la seva situació habitacional. Les entitats impulsores de la Llei defensen que la llei capgira l'abordatge del sensellarisme a Catalunya perquè reconeix un seguit de drets bàsics a les persones en situació de sense llar, posa els instruments adients per pal·liar-ne els efectes i n'assegura el compliment perquè tinguin una vida digna. 

Els organitzadors han recordat que la llei s’adreça a donar una resposta a aquelles persones que pateixen una situació de sensellarime més crònic. Per aquest motiu, el text elaborat pretén fer front a aquelles situacions que es corresponen en bona part a les dues primeres categories conceptuals de la classificació europea ETHOS. Concretament, es tracta de les persones que a Catalunya viuen al carrer, o que hi dormirien si no fos que una administració pública o una entitat social els facilita un sostre on pernoctar. Aquesta tria dona resposta a les situacions més greus i permet un tractament legal homogeni i integral de la problemàtica.

El text legal també incideix en la importància de garantir un espai residencial digne per a totes les persones que es troben en les tres primeres subcategories operatives de la classificació europea ETHOS en el termini de dos anys i atorga a les entitats i organitzacions legalment reconegudes un paper cabdal en la defensa dels drets de les persones que es troben en situació de carrer. Més enllà de la seva
tasca d'acompanyament social individual, reconeix el paper de les entitats com a part interessada en processos de defensa i reivindicació d'interessos col·lectius. Així, en aquells casos en els quals resultin vulnerat drets de les persones en situació de carrer, no solament l'afectat, a títol individual, sinó les entitats legalment reconegudes, podran intervenir en els processos administratius que se segueixin.

L’any 2016 s’estimava que gairebé 10.000 persones vivien en situació de sense llar (subcategories ETHOS 1,2 i 3): 2.855 vivien en un espai públic o a la intempèrie, 4.120 pernoctaven en un alberg, forçades a passar la resta del dia en un espai públic, i 2.982 vivien en centres o albergs per a persones sense llar/allotjament temporal. Les entitats promotores de la iniciativa consideren que la xifra ha augmentat exponencialment durant aquests sis anys i estimen que 18.000 persones es troben actualment en aquesta situació, un 80% més amb relació a l’any 2016.