Sensellarisme: "Cal una resposta política urgent i coordinada, més finançament i un marc legal per garantir drets"

El tercer sector social reclama una resposta política urgent, contundent i coordinada davant l’augment del sensellarisme a Catalunya. Les entitats socials apunten que el model per abordar aquest fenomen ja existeix i està consensuat, però que el seu desplegament és encara insuficient. Ho han fet aquest matí en una roda de premsa convocada per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) amb la participació de l’Associació Sant Joan de Déu Catalunya, Càritas Catalunya i Creu Roja Catalunya. 

Les organitzacions recorden que el sensellarisme no és només viure al carrer, sinó també viure en habitatges insegurs, inadequats o en situacions de relloguer i amuntegament, formes d’exclusió residencial sovint invisibles. En un context de polarització social i emergència habitacional, l’habitatge s’ha convertit en el principal factor d’empobriment i exclusió, amb un impacte directe en l’increment de situacions de sensellarisme.

Segons dades recents d’IDESCAT, la taxa de pobresa i exclusió social a Catalunya frega el 25% i prop d’un 15% de la població té retards en els pagaments relacionats amb l’habitatge. L’Informe Social Catalunya 2025 constata que fins al 30% de les llars amb ingressos baixos pateixen sobrecàrrega del cost de l’habitatge. Pel que fa al sensellarisme, el Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) estima que més de 4.700 persones han utilitzat recursos d’atenció el 2024, tot i que moltes altres queden fora del radar, especialment en les formes d’exclusió residencial no visible.

El tercer sector social reclama passar de la diagnosi, que és clara, a l’acció. Demana complir i reforçar el desplegament del Marc d’Acció per a l’Abordatge del Sensellarisme i aplicar de manera homogènia el model d’acompanyament a les persones en situació de sensellarisme a tot el país, perquè l’atenció no depengui del municipi on es troba la persona. També reclama més coordinació entre administracions i una gestió més eficient dels espais de treball per no dilatar respostes que la ciutadania necessita de manera immediata.

Pel que fa al finançament, les entitats insisteixen que el Govern ha de destinar, com a mínim, 100 milions d’euros aquest 2026 per garantir una resposta d’emergència, amb el compromís de quadruplicar aquesta inversió entre 2026 i 2030. Ara, els pressupostos situen la inversió en un Pla de xoc de resposta al sensellarisme i el barraquisme, amb una dotació pressupostària mínima de 30 milions d’euros per al 2026, una quantitat insuficient per a les organitzacions socials. També demanen transparència en l’execució dels recursos, personal suficient per desplegar els programes amb eficàcia i un finançament adequat als ajuntaments, que són a la primera línia de l’atenció social. Insisteixen també en la importància d’assegurar l’empadronament sense domicili fix com a porta d’entrada als drets bàsics d’educació, salut i atenció a serveis socials, així com per a l’acreditació de la residència al país de les persones migrades.

Finalment, les entitats insten el Parlament a aprovar la proposició de llei de sensellarisme, impulsada per les entitats socials i el món acadèmic, i el seu posterior desplegament reglamentari per dotar el país d’un marc jurídic estable que garanteixi drets, recursos i coordinació institucional. També fan una crida a no alimentar els discursos d’odi que criminalitzen les persones en situació de pobresa i sensellarisme, i dificulten la construcció de solucions col·lectives: el sensellarisme és una vulneració estructural de drets que cal prevenir i abordar amb la màxima implicació del Govern i els municipis.