"Si volem fer un salt qualitatiu és clau teixir complicitats amb el Tercer Sector"

Geogina Oliva, Secretaria d'Infància, Adolescència i Joventut

Content
Esquerra
1. A què respon la creació de la secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut?
 
Hem creat la Secretaria amb la determinació d’elevar el nivell institucional de les polítiques d’infància i joventut. Ho hem fet perquè ens cal una visió integral de les polítiques adreçades a aquests ciutadans i ciutadanes que ens permetin defensar, garantir i fer avançar els seus drets.
 
És per això que la secretaria que encapçalo neix amb l’encàrrec de coordinar, avaluar i promocionar iniciatives a favor dels infants i joves, així com de dirigir programes transversals en aquestes matèries. Hem d’adoptar una visió àmplia i compartida, que tingui com a punt estratègic integrar totes les actuacions orientades a petits i joves, des d’una òptica plenament transversal a tots els àmbits del Govern: educació, salut, justícia, treball, habitatge... posant especial atenció en la prevenció de situacions de risc i focalitzant esforços en els col·lectius amb majors vulnerabilitats.
 
És evident que aquesta és una tasca que no podem ni volem fer sols com a Govern. Ens cal mantenir aquesta mirada àmplia i transversal també amb la resta d’agents implicats. Si volem fer un salt qualitatiu en aquest àmbit, és clau teixir complicitats amb els mateixos infants i joves, amb institucions i per descomptat amb el Tercer Sector. En aquest sentit, vull agrair la tasca que fan els professionals i les entitats, que fruit de l’expertesa i el compromís més ferm s’han convertit en un dels actius més potents del nostre país.
 
 
2. Fa pocs dies s’ha presentat l’Estratègia Catalana d’Acollida i Integració dels joves i adolescents migrats sols, quines són les accions prioritàries i immediates que es portaran a terme i de quins recursos econòmics es disposa?
 
L’Estratègia vol crear les eines i les condicions per acollir, incloure en la societat, i apoderar els infants i joves emigrats sols, perquè puguin decidir en llibertat el seu projecte vital, des d’una perspectiva comunitària. En pocs anys s’han multiplicat el nombre d’arribades fins a situar-nos en més de 3.500 nois que van arribar sols l’any passat. Aquest creixement l’ha afrontat un sistema de protecció dissenyat per a uns 7.000 infants i adolescents, que ha hagut de créixer i atendre l’emergència d’una forma sense precedents. L’esforç que ha fet el Govern, les entitats del tercer sector, els professionals i molts ens locals ha sigut heroic.
 
Ara que hem atès la urgència, cal continuar treballant, sobretot, a mig i llarg termini i, per això, l’Estratègia és clau. És un punt de partida compartit i és, també, una eina viva que s’ha d’anar modulant amb l’evolució del fenomen.
 
Més d’un centenar de professionals han col·laborat en la seva elaboració mitjançant els grups de treball que es van crear des de la Taula institucional sobre els infants i joves emigrats sols, on hi ha representats els diversos departaments de la Generalitat, el món local, així com els col·legis professionals, els sindicats i les diverses associacions i entitats relacionades amb l’atenció de la infància i l’adolescència.
 
Hem dividit el document en cinc línies estratègiques, a partir de les quals es deriven tot un seguit d’accions concretes. A grans trets, aquestes línies fan referència a l’atenció immediata i l’acollida al sistema de protecció, l’emancipació i l’acompanyament a majors de 18 anys, la governança compartida, la millora del sistema de protecció i l’oportunitat que suposa pel país l’arribada d’aquests nois.
 
L’Estratègia preveu tot un seguit d’accions concretes a implementar i que s’afegiran a les que ja s’han posat en marxa en el darrer any i mig. Entre les novetats que es començaran a implementar properament hi ha la creació d’un centre d’atenció immediata, que serà de caràcter no residencial i que proporcionarà una primera atenció als nois i noies que arriben a Catalunya. Oferirà atenció durant els processos d’identificació i evitarà esperes com les que s’han produït en alguns moments puntuals en dependències policials i judicials. A més, amb aquest servei garantirem que el primer contacte sigui per part de professionals de l’àmbit social prioritzant així una intervenció educativa des de l’inici. En aquesta fase d’entrada al sistema també es lliurarà als infants i joves atesos un document amb informació sobre els seus drets i deures.
 
Fruit del treball de l’estratègia, també es preveu la creació  d’un recurs especialitzat per a noies, que representen només el 2,3% del total de joves emigrats sols que arriben a Catalunya. Aquest nou servei oferirà una atenció més específica per aquest col·lectiu i ens ha de permetre treballar millor davant  possibles casos de tràfic de persones.
 
D’altra banda, es farà un seguiment més efectiu dels joves acollits amb l’elaboració, seguiment i avaluació d’un itinerari individual que preveu: carpeta personal, projecte educatiu individual i pla d’emancipació.
 
Precisament, en l’àmbit de l’emancipació i l’atenció a majors de 18 anys, l’Estratègia inclou l’adaptació dels itineraris curriculars dels Programes de Formació i Inserció al nivell formatiu dels nois i noies i als nínxols ocupacionals dels municipi que els acullen, on també s’incorporarà la figura del referent d’ocupació. En la mateixa línia, s’està treballant en l’adequació del Programa Noves Oportunitats a la realitat de les necessitats d’aquests nois.
 
També incrementarem les places de residència o pis per a joves de 16 a 21anys vinculats a programes d’inserció laboral, així com les places de Servei d’Atenció Especialitzada al Jove i els pisos d’extutelats i impulsarem recursos que puguin atendre joves en situació de sensellarisme.
 
Així mateix, hem posat en marxa amb la col·laboració de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, un projecte de mentoria específic per als infants i joves emigrats sols, que actualment està en fase pilot en centres de Girona i Barcelona i que s’estendrà a tota la xarxa d’acollida.
 
Pel que fa a les accions d’acompanyament a professionals que atenen aquests joves s’elaborarà un mapa de recursos i una maleta virtual educativa amb un compendi de cursos i serveis per a l’alfabetització i aprenentatge de la llengua catalana dins dels centres.
 
També incidirem en la millora i el suport als ens locals i comarcals amb comissions gestores de casos, protocols d’obertura de recursos o amb el suport a la detecció i el treball en medi obert, potenciant els equips d’educadors de carrer.
 
També s’introduiran millores en la planificació, innovació i governança compartida amb iniciatives, com ara convenis de col·laboració en matèria de protecció internacional amb entitats especialitzades en l’atenció de persones refugiades i entitats que treballen en l’àmbit de l’atenció de víctimes de tràfic de persones.
 
Finalment, l’Estratègia també posa un especial èmfasi en l’àmbit de la sensibilització i la lluita contra l’estigmatització dels joves emigrats sols. Per això, s’impulsarà una xarxa de municipis acollidors, es vol fomentar l’acollida familiar i una xarxa de famílies col·laboradores i es realitzaran activitats compartides i de coneixença en els albergs de la xarxa pública i cases de colònies. També s’elaborarà conjuntament amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya un Decàleg per l’enfocament de la informació dels infants i joves emigrats sols en els mitjans de comunicació.
 
L’any passat no vam dubtar a utilitzar fons de contingència per a donar resposta al repte que van suposar les més de 3.500 arribades. Enguany, en la proposta de pressupostos que hem treballat per 2019 hi ha un increment molt important en l’àmbit de l’atenció a la infància i l’adolescència. De fet, Treball, Afers Socials i Famílies és el segon departament que més creix percentualment als comptes, per sobre del 9%. Cal insistir que la responsabilitat d’atendre i incloure aquest jovent no pot recaure únicament en una direcció general. El repte i l’oportunitat que suposa fa necessària la col·laboració del conjunt del Govern, de tots els agents socials i del conjunt de la ciutadania.
 
D’altra banda, també reivindiquem que l’Estat no se’n desentengui ni menystingui la feina que s’està fent a Catalunya. No té sentit que els fons europeus per a qüestions migratòries es destinin únicament amb lògica fronterera i s’obviï la tasca d’acollida i d’inclusió que fem amb aquests joves.
 
 
3. I aquesta estratègia, com garantirà la inclusió dels joves que ja han sortit del sistema de protecció en àmbits essencials com la inserció sociolaboral, la formació i l’habitatge?
 
Justament aquest és un dels punts clau de l’estratègia, per això parlem d’acollida i d’inclusió. Ens centrem en com entren i com transiten dins els sistema de protecció garantint drets i amb la màxima qualitat, però fem també una aposta per tal que esdevinguin ciutadans de ple dret. Això implica acompanyar-los en el seu procés d’emancipació i transició a la vida adulta. En aquest sentit, com que el col·lectiu és molt heterogeni, el ventall de serveis i recursos que hem d’oferir també ha de ser heterogeni i amb una certa graduació.
 
Si un noi surt del sistema de protecció i té dificultats per establir-se per ell mateix, tenim l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat, disposem dels pisos o de les residències per a joves vulnerables, que ofereixen un grau d’acompanyament superior. Una altra novetat que incorporem amb l’estratègia és la creació de centres amb perspectiva dels joves en el marc de l’estratègia catalana per a l’abordatge del sensellarisme. Amb aquesta diversitat de respostes hem de poder donar solucions a mida i personalitzades segons les necessitats d’acompanyament de cada jove.
 
Per fer-ho possible també hem de garantir molts processos d’inserció laboral. Per això apel·lem no només a les iniciatives que pugui fer el SOC, sinó també als posicionaments empresarials i per descomptat a l’acompanyament de les entitats del Tercer Sector, que tenen una gran expertesa en la inserció laboral de persones amb vulnerabilitat.
 
A banda, també cal incidir en la formació ocupacional. Ensenyament i el SOC tenen un paper molt important, com també moltes entitats sense ànim de lucre que es dediquen a formar i a millorar l’ocupabilitat d’aquests nois. Ens hem d’alinear tots plegats: Govern, empreses i Tercer Sector, i per descomptat el mateix jove, per fer possible aquesta tasca.
 
En tots aquests àmbits, hem d’innovar i ser flexibles. Hi ha qui proposa un servei integral, un model que ens agrada. En aquest cas, una mateixa entitat pot proporcionar habitatge, places en un centre d’ocupació i formació i alhora disposar de convenis amb empreses que permetin materialitzar aquesta inserció laboral, amb pràctiques remunerades o oportunitats que puguin traduir-se en permisos de treball. Aquests projectes integrals responen molt bé a les necessitats d’aquests menors. Cal dir que és una innovació d’algunes entitats del Tercer Sector que fa temps que treballen amb col·lectius vulnerables. En aquest sentit, des del Govern col·laborarem en potenciar aquestes iniciatives.
 
 
4. Al 2010 es va aprovar la Llei dels Drets i de les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència (LDOIA), des d’aleshores s’han aprovat alguns decrets però creiem que aquest són insuficients per al seu desplegament total. En quins decrets s’estan treballant i quins es portaran a aprovació aquest 2019?
 
No podem menystenir els decrets aprovats fins ara. N’hi ha que han contribuït a fomentar la participació dels infants, com el decret del Consell Nacional dels Infants i Adolescents de Catalunya. D’altres han donat un impuls a l’avaluació, l’anàlisi i reflexió de les polítiques d’infància, com l’Observatori dels Drets de la Infància, i també n’hi ha que vetllen per millorar la qualitat en l’atenció en els centres de protecció, com els decrets que despleguen els programes marc dels centres residencials (CRAE i CREI). Hi ha decrets, com el que regula la tasca de recerca dels orígens, que apel·len als drets dels infants. També cal posar en valor el decret que estableix quins són els indicadors i factors de risc, un àmbit importantíssim i que es va consensuar amb els professionals d’altres àmbits com educació i salut. Tot plegat posa de manifest que s’ha fet feina.
 
A dia d’avui estem treballant per tirar endavant aquest 2019 el decret que regula tota l’atenció i serveis que oferim als joves extutelats. També el decret que regula el desplegament del sistema de protecció, l’atenció que donem a aquests nois i els drets i els deures que tenen els infants en el sistema de protecció. Aquest decret el volem lligar al procés de reflexió, d’anàlisi i millora del sistema de protecció en general. Volem que sigui un procés participat, pels professionals i també per les entitats i, en aquest sentit, la Taula del Tercer Sector tindrà un paper clau. Necessitem un procés d’anàlisi profund, que realment comporti una transformació i una millora. En aquest decret, que ja estava en curs, s’hi afegiran tots aquests elements de millora i reflexió.
 
En els propers mesos també esperem impulsar un decret que fa referència a una de les potes essencials de l’atenció a la infància: la prevenció. Amb aquest text regularem els Serveis d’intervenció socioeducativa. Fa un parell d’anys vam començar a fer el desplegament territorial d’aquests serveis, que ha suposat la transformació dels antics centres oberts en centres diürns i l’adaptació d’alguns programes d’atenció familiar o a adolescents.
 
D’aquesta manera, durant el 2019 treballaríem en les tres potes: la prevenció, amb el decret dels Serveis d’intervenció socioeducativa; el sistema de protecció, amb el decret que regularà el sistema, l’atenció i els drets dels infants tutelats, i la sortida, amb el decret dels joves extutelats.
 
 
5. Els drets dels infants i els adolescents van més enllà de la protecció. La Secretaria com garantirà drets com el de la participació, el lleure, l’atenció i la protecció social, etcètera? Quines iniciatives i/o programes creu que són clau per assegurar-los?
 
Cal considerar que infants, adolescents i joves com a ciutadans, com a subjectes de dret amb capacitat d’exercir-los. Això vol dir situar-los en el centre de les polítiques públiques. La consellera Bassa així ho refermava en la reunió de la Taula de la Infància: “cal posar els drets dels infants al centre del debat polític". La infància, l’adolescència i la joventut del nostre país ha de ser protagonista de les polítiques públiques i aquestes han de basar-se en la priorització del benestar d’aquest col·lectiu. Per això resulta indispensable també establir mecanismes per avaluar-les.
 
Vol dir també apoderar-los, reconeixent-los la capacitat de participar, influir i decidir en la seva vida quotidiana, en el seu entorn proper i, és clar, també en les polítiques que els afecten. Tot plegat implica un reconeixement social a la infància com a ciutadans i ciutadanes de ple dret, independentment de la seva edat. Perquè el més important no només és que siguin protagonistes d’aquestes polítiques, també n’han de ser partícips. La participació activa i decidida d’infants, adolescents i joves és una assignatura pendent d’aquest país i que des de la Secretaria volem impulsar i posar a nivells europeus. Per exemple, potenciant el Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència de Catalunya i acompanyant la bona i immensa tasca del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
 
També impulsant les taules territorials de participació, ja que és en el seu entorn més immediat (poble, barri, escola...) on els nens i les nenes aprenen a participar i on realment la seva capacitat d’incidir és superior.
 
Des del punt de vista de la protecció social, hem de posar el focus en aquelles polítiques adreçades a joves amb vulnerabilitat. Aquí incloem, per exemple, els joves emigrats sols, joves extutelats, joves d’entorns desafavorits o els joves amb discapacitat, que fins ara eren tractats com a adults tot i tenir especificitats que no estan reconegudes. I ho volem fer des de la perspectiva apoderadora i no assistencialista. Cal connectar-los a la xarxa d’emancipació juvenil, de dinamització ocupacional del territori, que fomentem iniciatives d’iniciativa social...
 
Pel que fa al lleure, el nostre país tenim una xarxa potentíssima. Gaudim d’un teixit associatiu que fa una feina brutal d’educació, de connexió amb l’entorn, amb el medi natural, de transmissió de valors: la solidaritat, el treball en equip, el respecte a la diversitat... que contribueix a formar ciutadans crítics. Alhora és un element clau de normalització, per tant, incloure col·lectius amb especial vulnerabilitat en el lleure i l’educació no formal és indispensable. Això ha d’anar lligat al reconeixement de la tasca que fan els professionals i voluntaris.
 
En definitiva, hem de considerar infants i joves present, i no només futur. No veure’ls des d’una perspectiva adulta, pel que poden esdevenir, sinó pel que són avui. Estan ara i aquí.