Valorem el 1r any d'aprovació de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil

Es compleix un any de l’aprovació de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya 2025-2030, una eina clau per situar la pobresa infantil com una prioritat de país i impulsar polítiques públiques d’infància amb perspectiva de drets i equitat.

Un any després la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat), que representa 1.700 entitats socials que acompanyen més d’un milió d’infants i adolescents, reclama al Govern que avanci en el desplegament de l’Estratègia i que desenvolupi amb rapidesa els compromisos adquirits al recent acord de pressupostos 2026-2027 entre el Govern i la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya per reforçar les polítiques d’infància i adolescència.

La situació continua sent especialment preocupant. La pobresa infantil no ha deixat de créixer i afecta el 36,5% dels infants i adolescents a Catalunya: més de 490.000 nens, nenes i adolescents es troben en risc de pobresa o exclusió social. Aquesta xifra se situa gairebé 12 punts per sobre de la taxa de la població general i situa Catalunya entre els territoris amb pitjors indicadors de la Unió Europea. 

Davant d’aquesta situació, la Plataforma d’Infància de Catalunya insta el conjunt de les forces polítiques a portar endavant uns pressupostos amb perspectiva d’infància que situïn la lluita contra la pobresa infantil com una prioritat de país. També reclama avançar cap a una inversió inversió en infància i famílies fins, com a mínim, la mitjana europea del 2,5% del PIB, amb caràcter estructural i enfocament de drets.

Alhora, demana que el Pla d’Acció 2026 incorpori mesures transformadores per garantir els drets de la infància i l’adolescència i revertir una situació que compromet la cohesió social. També reclama reforçar els mecanismes de seguiment, avaluació i rendiment de comptes de l’Estratègia.

La PINCat també  subratlla que l’Estratègia ha de tenir en consideració la realitat de tots els infants i adolescents i incorporar una mirada interseccional de la pobresa infantil, posant especial atenció a factors com la discapacitat, l’origen ètnic, el gènere o altres desigualtats que poden agreujar les situacions de vulnerabilitat.

Quines són les prioritats?

• Garantir ingressos adequats a les famílies amb infants i avançar cap a mesures de suport a la criança.
• Donar resposta a l’emergència habitacional que afecta milers d’infants i adolescents.
• Garantir oportunitats educatives plenes a tots els infants, dins i fora de l’escola, incloent-hi el lleure educatiu, les activitats d’estiu i l’impuls de la gratuïtat de l’etapa 0-3. 
• Reforçar l’accés equitatiu a la salut i a la salut mental infantojuvenil.
• Reduir les barreres burocràtiques per accedir a prestacions i serveis.

Les entitats d’infància també reclamen un lideratge executiu específic dins la Generalitat, amb una secretaria pròpia, que garanteixi el desplegament de l’Estratègia amb ambició, recursos i capacitat transformadora.

12 mesures que el Consell Assessor de l’Estratègia de Pobresa Infantil identifica com a prioritàries

Són les prioritats proposades per al Departament de Drets Socials i Inclusió per al desplegament de l’Estratègia:

1. Avançar cap a una prestació per fill a càrrec: implementar un complement per fill a càrrec a través de la Comissió de Govern de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) per reduir el non-take-up i garantir ingressos mínims.

2. Garantir l’accés al lleure educatiu inclusiu per a tota la infancia i activitats fora de l’escola, assegurant almenys dues tardes d’extraescolars i dues setmanes d’activitats d’estiu gratuïtes per a infants en situació de vulnerabilitat.

3. Millorar la gestió i desplegament de les prestacions de garantia d’ingressos: potenciar l'acompanyament a les famílies en els tràmits i el disseny d’itineraris d’inclusió sociolaboral.

4. Reformar la Renda Garantida amb perspectiva d’infància i integració IMV-CAPI: ajustar la RGC perquè tingui un impacte directe en la infància i es coordini millor amb l'Ingrés Mínim Vital (IMV).

5. Reduir barreres econòmiques i físiques a prestacions sanitàries essencials: desplegar un programa públic de salut bucodental que cobreixi tractaments bàsics per a infants i adolescents i incorporar l’accessibilitat universal a tots els serveis.

6. Incrementar el parc públic d’habitatge social: prioritzar l'habitatge cedit per entitats financeres per a famílies amb infants i col·lectius amb necessitats de suport específic, inclòs el de persones amb discapacitat.

7. Traspàs de la gestió de l'IMV: millorar la difusió i l'accés al Complement d’Ajuda per a la Infància (CAPI) mitjançant la gestió directa des de Catalunya amb enfocament d'infància.

8. Model integral de salut mental i addiccions infantojuvenil: millorar la coordinació entre els CSMIJ i els CAS amb programes específics d'atenció a adolescents amb addiccions.

9. Finestreta única de serveis socials: simplificar l'administració per facilitar l'accés a les prestacions i evitar que les famílies perdin ajuts per traves burocràtiques o manca de transversalitat entre departaments.

10. Escolarització universal i gratuïta de 0–3 anys: avançar cap a la gratuïtat total de l’I2, garantint l'equitat en l’accés per a les famílies amb menys recursos.

11. Promoure ajuts individuals de menjador escolar i servei de vetlladors/es: Estendre les beques menjador a la secundària amb els mateixos criteris que a primària, entenent el menjador com a part del dret a l'educació.

12. Fomentar l'alimentació saludable i abordar l'obesitat infantil: Implementar el Programa BÁSICO i reforçar les activitats comunitàries i de lleure com a eina de prevenció de l'obesitat.