"Volem alleugerir el patiment de les persones en situació d’insolvència i acompanyar-les en la lluita per a un futur millor"

Mª Eugènia Gay, degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB).

Content
Esquerra

1. Sis anys més tard de la seva entrada en vigor, es detecta un coneixement social baix del mecanisme de la Segona Oportunitat. Què és aquesta eina?

La Llei de la Segona Oportunitat (Llei 25/2015 de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d'ordre social, en el BOE 2015.07.29) és una eina que contempla el nostre ordenament jurídic per protegir els deutors de bona fe, és a dir, protegeix a qui no ha pogut salvar el seu negoci tot i l'esforç i obstinació posada en fer-ho i li dona una segona oportunitat; no salvaguarda a la persona insolvent que intenta no complir les seves obligacions amb els seus creditors. 

El mecanisme de la segona oportunitat pot ser, per tant, una solució per als dos perfils que s’hi poden acollir per haver-se trobat en una situació de sobreendeutament de la què no han pogut sortir: una persona física no empresària, que fruit de la seva activitat personal (préstec hipotecari, préstecs personals, etc.) ha esdevingut insolvent o una persona física empresària, que arran de la seva activitat empresarial (com autònom o per la seva vinculació a una empresa), ha esdevingut insolvent. 

Aquest mecanisme permet que aquell que ho ha perdut tot per haver liquidat la totalitat del seu patrimoni en benefici dels seus creditors, es pugui veure alliberat de la major part dels deutes pendents després de la referida liquidació. El mecanisme de la Segona Oportunitat preveu que en situacions d’insolvència es pugui arribar a un acord extrajudicial amb els creditors i que, en cas que no sigui possible prèvia liquidació del seu patrimoni, es cancel·lin els deutes. Els particulars que poden arribar a ser exonerats a través d’aquest mecanisme només hauran de tornar els seus deutes després de cinc anys en casos excepcionals i fortuïts, com pot ser per una herència no prevista o un premi de loteria o de jocs d'atzar.

2. Com els i les ciutadanes ofegades per aquest deute poden accedir-hi?

Des de l’Advocacia institucional oferim la informació de manera directa a l'interessat o interessada a través del web específic sobre la segona oportunitat. La persona interessada haurà de descarregar-se el formulari de sol·licitud que trobarà en l’apartat documentació, completar-lo i adjuntar la documentació que s'indica. També facilitem instruccions elaborades, des de l'Advocacia institucional, per omplir aquesta documentació, que es poden obtenir a través d'aquest enllaç. Després d'acudir a un notari o notària del municipi de la persona interessada (juntament amb aquest imprès completat i la documentació escaient) s’inicia el tràmit perquè es procedeixi a nomenar un mediador o mediadora concursal. Posteriorment, es farà una proposta d'acord extrajudicial de pagaments per oferir-la als seus creditors i es convocarà a una reunió a aquests i al propi interessat o interessada, per arribar a aquest acord que, si és així, el recollirà el notari en document públic, amb el compromís de complir el pla de pagaments establert. Si no hi ha acord amb els creditors, es demanarà el corresponent concurs de creditors i, en aquest cas, és imprescindible que intervingui un advocat o advocada per defensar els seus interessos en el jutjat. Rebuda la petició es nomenarà administrador concursal al mediador perquè el gestioni. En acabar el concurs, liquidant els bens que hi hagués, es podrà arribar, si no hi ha bens suficients per cobrir els deutes, a acordar l'alliberament de tot o part del deute.

3. A Catalunya, quantes persones han utilitzat aquest mecanisme i quina comparativa es pot fer amb altres territoris de la resta de l’Estat?

A Espanya, durant l’any 2020 es van registrar 8.507 concursos de persona física, dels quals 6.874 corresponien a no empresaris i 1.633 d’empresaris, d’aquest primer total cal tenir en compte que a Catalunya hi va haver 2.924 concursos, 1.912 sobre persones no empresàries i 1.012 va afectar a empresaris. D’aquestes dades es pot extreure, per tant, que Catalunya té el 27% dels concursos de no empresaris i el 61% dels concursos d'empresaris de tot l'Estat. L'increment del 2020 respecte el 2019 és de 601 casos, el que suposa un 25,8% d'increment, tot i que hi ha hagut vigent la moratòria concursal. La tendència és a l'alça, perquè cal tenir en compte que el 2n trimestre del 2020 va haver-hi una davallada clara de l'activitat judicial. Si agafem les xifres del 4t trimestre es veu clarament. El 4t trimestre del 2020 ha estat el trimestre més alt fins avui, amb 1.006 concursos.  Si comparem el 4t trimestre de 2019 respecte el 4t trimestre de 2020 hi ha un increment de 351 concursos (de 655 a 1.006), el que suposa un 53,5% d'increment de trimestre a trimestre. 


4. Des del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i el Consell de l'Advocacia Catalana s’ha impulsat l’Aliança per a la Segona Oportunitat que compta amb 17 entitats de la societat civil, entre les quals la Taula del Tercer Sector Social. Quins són els objectius d’aquesta aliança?

L’Aliança neix amb l’objectiu principal de què s’incorpori la Segona Oportunitat a la cultura jurídica, econòmica i social del nostre país -atès el baix coneixement que actualment té la ciutadania d’aquesta via- i amb l’objectiu que el màxim nombre de persones insolvents es puguin acollir al mecanisme de la Segona Oportunitat. Volem col·laborar d’aquesta forma, des d’un enfoc de defensa dels drets humans, a alleugerir el patiment de les persones que es troben en situació d’insolvència i acompanyar-les en la seva lluita per a un futur millor. 

5. La crisi sanitària ja remet però, en canvi, la crisi social derivada de la Covid-19 tot just ha començat. Des de l’ICAB, quins reptes creieu que tenim per endavant per fer front a l’increment de les necessitats socials?

La Constitució reconeix i empara molts drets que avui dia han quedat en entredit, com per exemple, el dret a l'habitatge, el dret a la feina, el dret a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge, etc. per citar alguns dels més rellevants. Per això, des de l’Advocacia, i com a garants dels drets i les llibertats de la ciutadania, considerem essencial analitzar i ser capaços de replantejar aquests drets per donar-los la nova empenta i protecció per posar al centre dels mateixos a les persones vulnerables, a aquells que ho necessiten més, a les famílies, als menors i ciutadans que s'han vist desemparats a conseqüència de la crisi social i econòmica derivada de la COVID-19, però també per la crisi financera del 2008. Per aquest motiu, des del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona un dels principals objectius que ens marcat és la creació de l'Observatori dels Drets de les persones i l'Observatori de la Insolvència Personal.

Dreta