Alerten que agilitzar tràmits no pot fer perdre drets ni qualitat en l’atenció, i demanen una revisió a fons del sistema, amb un nou model de cures, més finançament i millors condicions laborals.
Les entitats d’infància defensen que, per prevenir conflictes i millorar la convivència als centres de secundària, cal reforçar el sistema educatiu i la coordinació amb els àmbits social i sanitari. També aposten per un enfocament preventiu basat en recursos socioeducatius i de suport integral.
Les entitats socials adverteixen del risc real d’un empitjorament de l'emergència social en els pròxims mesos i no entenen la manca de responsabilitat política en una qüestió tan essencial com el dret a l’habitatge.
En aquest comunicat la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya celebra la posada en marxa d’aquest procés i manifesta que la regularització és imprescindible per garantir drets i vides dignes, però expressa preocupació pel poc temps disponible, l’acreditació dels requisits i la complexitat dels tràmits. Reclamem informació clara, tràmits senzills, garantia d’atenció presencial i recursos suficients des del primer dia, i demanem més recursos a llarg termini per enfortir els serveis i donar resposta a les gestions futures.
Fa una crida a tots els partits polítics a millorar-los en el tràmit parlamentari.
El tercer sector social reclama més coordinació interadministrativa per ser més eficients i eficaços en la gestió dels recursos i del temps, davant un problema que s’agreuja. Insisteix en una inversió mínima de 100 milions d’euros aquest 2026 i alerta que la partida actual als pressupostos és clarament insuficient.
Les entitats socials treballen per utilitzar les dades de manera més eficient, amb l’objectiu de: millorar l’atenció a les més de 2 milions de persones que acompanyen; reforçar la defensa dels drets socials i ajudar que la IA s’entreni amb dades fiables i diverses, evitant biaixos de gènere, edat, origen o raça.
El tercer sector social alerta que s’obre un escenari extremadament preocupant i sense sortida, i exigeix la màxima responsabilitat política i humana, a més de solucions estructurals i estables.
Demana accions concretes, pressupostos i un calendari clar i planteja 5 prioritats: augmentar un 6% l’índex de referència per a les prestacions socials; desplegar l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil i incrementar la inversió en infància de l’1,5% al 2,5%; destinar 100 milions d’euros al sensellarisme; incrementar les ajudes d’habitatge per a les famílies i invertir 45 milions d’euros en el Pacte Nacional de Salut Mental.
Les noves xifres situen la taxa de pobresa i exclusió a Catalunya en el 24,8%, uns nivells que s’acosten a després de la pandèmia.