La Taula ha elaborat un document que explica els objectius i els elements clau de la futura de la llei del tercer sector social i la fonamentació jurídica.
L'informe mostra com el fet de tenir, o no, la situació administrativa regularitzada marca la diferència a l’hora d’accedir a drets tan bàsics com l’habitatge, el treball, la formació o la participació, a més de repassar àmpliament la llarga cursa d’obstacles que han de superar les persones per aconseguir “papers” i deixar de ser ciutadanes de segona.
El document resumeix la jornada 'Els fons europeus que inverteixen en les persones (2021-2027). Oportunitats per al sector social de Catalunya' organitzada per la Taula del Tercer Sector i el Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència el 25 de novembre i 2 de desembre de 2020. L'acte ha donat a conèixer oportunitats per a les entitats socials en aquest context de Covid-19, en concret sobre l'accés als fons europeus que inverteixen en les persones (2021-2027).
La Taula ha decidit elaborar un Codi de Bon Govern i de Conducta que defineixi un marc d’actuació ètica per a les persones membres de l’entitat, que serveixi com a instrument per abordar amb transparència les situacions de conflicte que puguin emergir. La finalitat és garantir que l’actuació de l’entitat no es vegi condicionada per conflictes d’interès ni afectada per comportaments reprovables.
La Taula del Tercer Sector condemna i rebutja amb total rotunditat l'agressió a una persona sense llar del Gimnàs Social de Sant Pau. Qualifica l'atac de menyspreable i l’atribueix a un exemple inequívoc d’aporofòbia, un fenomen social que s’expressa a través del menyspreu, la fòbia, l’aversió, el rebuig o l’odi cap a persones en situació de pobresa i exclusió.
El document pretén reflexionar i reflectir sobre com la revolució digital està generant desigualtats i exclusió social entre les persones en situació de vulnerabilitat que reben serveis i suports a través de les entitats del tercer sector. L’estudi se centra en 3 aspectes concrets de la bretxa digital: accés, ús i qualitat d'ús. L'informe s’ha focalitzat en uns col·lectius específics: persones amb discapacitat física; infància, adolescència i joves; persones en situació de pobresa i persones amb problemes de salut mental i drogodependències.
L'informe mostra com la soledat no desitjada és un fenomen social complex, divers i que no para de créixer a la nostra societat. A Catalunya, hi ha 786.000 persones que viuen soles, de les quals més del 40% (334.000) tenen 65 anys o més. De les més de 140.000 persones majors de 80 anys que viuen soles, prop d’un 80% són dones (110.600). Per això, un dels reptes és com abordar la feminització de la vellesa.
En aquesta edició, el baròmetre del tercer sector ha inclòs un apartat sobre l’impacte de la Covid-19 en les entitats socials de l'àrea metropolitana de Barcelona durant la primera fase de la pandèmia, com aquestes han donat resposta a les necessitats sorgides i quines mesures consideren prioritàries per fer front a la crisi socials.
La Taula demana que es garanteixi la seguretat de tota la ciutadania, però sobretot de les persones que pertanyen a col·lectius especialment vulnerables i que tenen un risc alt de contagi, tant a l’hora d’exercir el seu dret a vot el 14 de febrer de 2021 com en el cas d’aquelles que hagin de ser membres d’una mesa electoral.
La Plataforma d’Infància de Catalunya denuncia que no s’està complint amb la Convenció sobre els Drets de l’Infant i que la vulneració de drets sobretot és en infants i adolescents en situació o risc d’exclusió social i amb discapacitat. Ho demostra l'Estudi d'infància i adolescència: anàlisi de la situació actual dels drets' que analitza la situació del col·lectiu abans de la Covid-19 però, que també recull la valoració que fan les entitats socials sobre els efectes de la pandèmia.