La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya celebra l’acord de traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital a la Generalitat de Catalunya, malgrat que arribi amb retard. Cal recordar que fa pràcticament tres anys que les entitats socials reclamen que es faci efectiu aquest traspàs.
A l’espera del desplegament de l’acord, encara mostra la seva preocupació per qüestions com la simplificació dels tràmits, els terminis de resolució i el paper de les entitats socials. Argumenta que el traspàs també és una oportunitat per incrementar el grau de cobertura de l’ingrés mínim vital i per millorar la quantia i cobertura de la renda garantida.
“El que ha passat en les darreres eleccions europees i catalanes no ha estat un tsunami de l’extrema dreta, però és una marea, creixent i contínua, que està normalitzant la presència institucional de posicions polítiques basades en l’odi i l’assenyalament quan les idees que promouen no són, en cap cas, acceptables des d’una perspectiva de drets humans” afirma Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya.
Proposa 6 mesures prioritàries: reduir la pobresa infantil; garantir la inclusió i equitat educativa; millorar els pressupostos per als serveis socials bàsics; assegurar l’accés a un servei sanitari sense barreres d’entrada i de qualitat, i millorar el sistema de protecció a la infància i la protecció dels drets fonamentals d’infants i adolescents.
Elabora el document ‘Com construïm una Catalunya més social?’ que recull prop de 40 propostes electorals de les entitats socials i organitza ‘Converses 12-M’, uns col·loquis amb els i les presidenciables a la Generalitat de Catalunya.
Les tres parts constaten la necessitat que Catalunya tingui estabilitat política que permeti esgotar les legislatures i aplicar un programa de Govern que situï la generació de prosperita t i les polítiques socials en el centre de l’acció política.
Avisen que s’acaben de complir tres anys del conveni amb compromisos encara pendents com la condonació del deute dels anys 2022 i 2023, la creació del fons d'atenció solidària, la instal·lació generalitzada dels comptadors socials i l'ampliació de l’acord a la resta d'empreses energètiques.
L’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil és clau perquè, per primera vegada, es compta amb un full de ruta que aborda la pobresa infantil de manera preventiva, transversal i amb una mirada a llarg termini. També queda en l’aire la millora de l’accés al lleure educatiu; l’actualització de les prestacions socials vinculades a la infància, l’adolescència i la joventut; la implementació de la llei de protecció a la infància i l’adolescència davant la violència i el desplegament del Pacte Nacional de Salut Mental amb polítiques de prevenció i protecció en la infància i l’adolescència i
El Govern de Catalunya i, en particular, el Departament de Drets Socials constata que la falta de pressupostos posa en risc alguns dels compromisos i necessitats socials acordades entre el Govern i les entitats socials. Tanmateix, es compromet, malgrat les citades circumstàncies, a continuar treballant intensament per donar resposta als compromisos adquirits prèviament amb el sector social del país.
Recordem que les persones privades de llibertat han de ser tractades amb el respecte i el valor que els són intrínseques com a éssers humans, d’acord amb el que estableix la legislació internacional i europea i instem les autoritats a assegurar-se que, com marca la legislació, les restriccions imposades a les persones privades de llibertat siguin les estrictament necessàries i que es tingui en compte el principi de proporcionalitat.