Al llarg de la seva trajectòria personal i professional, Morist ha destacat com un ferm defensor dels drets humans, la justícia social i la lluita contra la pobresa, l’exclusió i les desigualtats.
Atén 100.000 persones més en situació o risc d’exclusió social, en comparació amb l’anterior baròmetre 2022. L’impacte econòmic total del tercer sector social en l’economia catalana és de 3.874 milions d’euros. A la darrera dada, aportava l’1,42% del PIB.
La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya es mostra satisfeta per l’acord assolit entre Govern i diversos grups parlamentaris per avalar el decret de mesures urgents en matèria d’habitatge.
Aquest full de ruta ha d’enfortir la coordinació i l’acció conjunta entre els diversos agents del sistema d’innovació social i digital: administracions públiques, entitats socials, empreses i universitats.
Argumenten que cal fer un pas endavant per consolidar sinergies i estratègies compartides a favor d’una societat digital realment inclusiva i equitativa.
L’accés a l’energia ha de ser universal, sostenible i a un preu just perquè aquest dret és essencial per cobrir necessitats bàsiques, com l’alimentació, l’habitatge i la salut, i per garantir el benestar de les persones.
L’increment dels preus de l’energia i la crisi ecosocial han agreujat la pobresa energètica, que s’ha doblat en els darrers anys i que afecta prop del 18% de la població catalana.
Les organitzacions representatives del sector, la Taula del Tercer Sector Social i La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social, han comparegut a la Comissió de Drets Socials i Inclusió. “És urgent aprovar la Llei del Tercer Sector Social. Demanem als grups parlamentaris que accelerin la tramitació d’aquesta normativa essencial per al país i per a les persones. Les entitats socials som i fem un servei públic”. Els partits polítics que donen suport a la tramitació de la llei són: Socialistes i Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana, Partit Popular, Comuns i CUP.
Apel·lem a la responsabilitat del conjunt de les administracions públiques perquè totes tenen l’obligació de garantir els drets humans i evidenciem que el Marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya, aprovat el 2022 i que finalitza aquest any, no s’ha desplegat del tot i, per tant, no està donant resposta a les situacions de sensellarisme que s’incrementen i es cronifiquen.
Són mesures que han demostrat ser efectives, que han desplegat la majoria de països que han volgut lluitar contra la pobresa infantil i que compten amb precedents al nostre país, molt sovint liderades per entitats socials.
A banda de l’edat, les dades confirmen que el treball i l’habitatge són els principals factors que condicionen el risc d’estar en una situació de pobresa o exclusió.
Argumenta que és un exemple de la necessària col·laboració entre administracions públiques i entitats del tercer sector social per assegurar l’accés a l’habitatge a persones en situació d’exclusió residencial i posa en valor el paper fonamental i imprescindible de la mobilització ciutadana per la defensa del dret a l’habitatge.