Proposa 6 mesures prioritàries: reduir la pobresa infantil; garantir la inclusió i equitat educativa; millorar els pressupostos per als serveis socials bàsics; assegurar l’accés a un servei sanitari sense barreres d’entrada i de qualitat, i millorar el sistema de protecció a la infància i la protecció dels drets fonamentals d’infants i adolescents.
Elabora el document ‘Com construïm una Catalunya més social?’ que recull prop de 40 propostes electorals de les entitats socials i organitza ‘Converses 12-M’, uns col·loquis amb els i les presidenciables a la Generalitat de Catalunya.
Les tres parts constaten la necessitat que Catalunya tingui estabilitat política que permeti esgotar les legislatures i aplicar un programa de Govern que situï la generació de prosperita t i les polítiques socials en el centre de l’acció política.
Avisen que s’acaben de complir tres anys del conveni amb compromisos encara pendents com la condonació del deute dels anys 2022 i 2023, la creació del fons d'atenció solidària, la instal·lació generalitzada dels comptadors socials i l'ampliació de l’acord a la resta d'empreses energètiques.
L’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil és clau perquè, per primera vegada, es compta amb un full de ruta que aborda la pobresa infantil de manera preventiva, transversal i amb una mirada a llarg termini. També queda en l’aire la millora de l’accés al lleure educatiu; l’actualització de les prestacions socials vinculades a la infància, l’adolescència i la joventut; la implementació de la llei de protecció a la infància i l’adolescència davant la violència i el desplegament del Pacte Nacional de Salut Mental amb polítiques de prevenció i protecció en la infància i l’adolescència i
El Govern de Catalunya i, en particular, el Departament de Drets Socials constata que la falta de pressupostos posa en risc alguns dels compromisos i necessitats socials acordades entre el Govern i les entitats socials. Tanmateix, es compromet, malgrat les citades circumstàncies, a continuar treballant intensament per donar resposta als compromisos adquirits prèviament amb el sector social del país.
Recordem que les persones privades de llibertat han de ser tractades amb el respecte i el valor que els són intrínseques com a éssers humans, d’acord amb el que estableix la legislació internacional i europea i instem les autoritats a assegurar-se que, com marca la legislació, les restriccions imposades a les persones privades de llibertat siguin les estrictament necessàries i que es tingui en compte el principi de proporcionalitat.
Afirma que avançar la finalització de la legislatura, just quan s’han de consolidar polítiques i mesures clau, és un desencert. Adverteix que, estan en risc o decauen, iniciatives i normatives de reforç del sistema de drets i protecció social: el traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital a Catalunya, l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil, la proposició de llei per erradicar el sensellari
El document conclou que els principals beneficis són una major velocitat, eficiència i qualitat en l’atenció dels serveis públics, l’oportunitat de dissenyar millors polítiques i la millora de la gestió interna de l’Administració. I, entre els potencials riscos, destaca la manca de privacitat i seguretat, la falta de transparència i l’amplificació de biaixos i discriminacions.
Augmenten les dificultats per mantenir la llar a una temperatura adequada (pobresa energètica), les de menjar proteïna animal almenys cada dos dies (pobresa alimentària) i la capacitat per fer front a les despeses imprevistes (inseguretat econòmica). Pel que fa als col·lectius, disminueix el risc de pobresa en les persones grans i les d’origen migrat, però preocupa l’increment de la vulnerabilitat en les dones, les llars amb fills o filles dependents i especialment en la infància, que torna a pujar.