L'informe mostra com la soledat no desitjada és un fenomen social complex, divers i que no para de créixer a la nostra societat. A Catalunya, hi ha 786.000 persones que viuen soles, de les quals més del 40% (334.000) tenen 65 anys o més. De les més de 140.000 persones majors de 80 anys que viuen soles, prop d’un 80% són dones (110.600). Per això, un dels reptes és com abordar la feminització de la vellesa. Les dones viuen més que els homes (86 enfront 81 anys) i les dones són un 57% del total de la població catalana major de 65 anys (834.000 enfront dels 629.000 homes), aquest percentatge s’incrementa fins al 66% en les persones majors de 85 anys.
Sobre l'impacte de la COVID-19 en la soledat no desitjada, el dossier apunta que la pandèmia ha fet que moltes persones grans autònomes i amb una vida activa hagin patit per primera vegada soledat no desitjada i el confinament en les residències s’ha convertit en una font extra d’aïllament i soledat.
La Taula del Tercer Sector defensa que la soledat no volguda s’ha d’incloure en l’agenda política i que ha de ser objecte de les polítiques públiques, tant socials com sanitàries, perquè té un impacte en la salut i la qualitat de vida de les persones grans.
El dossier aprofundeix en aquest fenomen social i reflexiona sobre quina és la prevalença de la soledat i l’aïllament social entre les persones grans, l’impacte en la salut i el benestar de les persones i els elements de risc de la soledat no desitjada. També dedica dos apartats específics a la perspectiva de gènere i a una anàlisi i aprenentatges de la COVID-19 en relació amb aquest fenomen social, a més d’un capítol sobre models d’intervenció.