Catalunya és la tercera comunitat amb més joves estrangers no acompanyats

La dada s’extreu de l’últim informe de Save The Children.
Content
Esquerra
Save The Children analitza en el seu últim informe la realitat dels joves estrangers tutelats i aprofundeix en aspectes com la procedència, els motius, les rutes i el tracte que reben durant aquest flux migratori. El document “Los más solos” revela que Catalunya és un dels destins prioritaris dels menors estrangers no acompanyats amb un 12% i darrere només d’Andalusia (34%) i la ciutat autònoma de Melilla (14%). Segons dades del Ministeri de l’Interior, la Generalitat de Catalunya ha duplicat en l’últim any el nombre de nens i nenes migrants tutelats i ha passat de 387 el 2016, als 805 menors el 2017.
 
L’informe també posa en relleu que 2.500 infants i adolescents han arribat sols a l’Estat durant el 2017, un 60% més en comparació amb l’any anterior i que, per procedència, el Marroc és el principal país d’origen amb 7 de cada 10 nens i nenes. Els motius pels quals viatgen no acompanyats són, principalment, per la violència i la pobresa i la majoria ho fan sense cap documentació que els identifiqui. L’entitat apunta que una de les causes de rerefons seria per evitar les deportacions “en calent”.
 
L’ONG denuncia que, la falta d’un sistema de protecció integral per acollir aquests menors no acompanyats, comporta que cada any es perdi el rastre de centenars de menors. “Sense polítiques educatives i d’ocupació, el futur dels joves –i la seva transició a la vida adulta–queda condemnat a la precarietat i l’exclusió social i quan compleixen els 18 anys es troben desprotegits i sense pràcticament cap tipus de suport de l’Administració que ha estat el seu tutor fins aleshores” avisa Save The Children. L’any 2016, 825 nens i nenes “han abandonat els serveis de protecció” i consten com “en fuga” perquè l’Administració no sap on són. L’entitat ho atribueix a les dificultats que tenen d’adaptació perquè molts d’aquests infants i joves no s'adapten als règims als quals són sotmesos i prefereixen viure al carrer, en comptes de quedar-se en un centre, o marxar cap a països del nord d’Europa.