Entrevista a Laia Ortiz, tinenta d’alcaldia de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona

“Abans d’acabar el mandat volem impulsar un nou model del Servei d’Atenció Domiciliària”

Content
Esquerra

1. Arribem a la meitat del mandat. Quin balanç en feu des del Govern municipal i des de la Tinença de Drets Socials, en particular? Hi ha temes crítics encara: habitatge social, augment desigualtat, la gestió del SAD...

Faig un balanç positiu d'acord amb els compromisos, però essent molt conscients que queda molt per fer, i que el repte de les desigualtats, l’accés a l'habitatge o l’increment de la precarietat laboral tenen un impacte profund en la cohesió social i una complexitat que transcendeix l’àmbit actuació de la ciutat. Però hem de dir que l’aposta social d’aquest govern no té precedents.

En global hem augmentat un 50% la inversió social, això vol dir un increment de 180 milions en dos anys fruit d'alinear el conjunt del govern en una política coherent de reducció de desigualtats i de defensa dels serveis públics.

En només dos anys, més pressupost, més perdones treballant en serveis claus com educació, salut o serveis socials i respostes àgils a l'emergència però amb vocació de transformació de fons de la relació amb la ciutadania.
Però en resposta als mateixos exemples que cites: Hem aprovat un Pla pel Dret a l’Habitatge que triplicarà el parc públic d’habitatge en 10 anys. Hem impulsat la renda d’infància arribant a 20.000 infants i també el suport a famílies monoparentals. I respecte el SAD ara mateix la inversió és de 67 milions d’euros, que preveiem que arribaran a 75 milions. Cal recordar que el punt de partida del 2014 eren 49 milions d’euros. I estem en procés de canviar el model que estarà en marxa abans d’acabar el mandat.

Però si que vam abordar en els primers mesos un contracte més exigent,  que incrementava la remuneració per servei, i on la valoració de la qualitat pesava el 80% , quan veníem d'anys amb baixes temeràries i  a on la competència econòmica degradava la contractació. És evident que sense convenis decents en dependència o una llei de contractes pública de la Generalitat que ens permeti excloure el mercantilisme en els serveis a les persones, ho tenim complicat. Però estem buscant totes les escletxes per millorar un servei clau per famílies i treballadores.

2. En quins temes li sap greu no haver aconseguit l’objectiu proposat. Veu possibilitat de revertir-los en els dos anys de mandat que queden?

Els objectius són de mandat, no de mig mandat. I de moment el ritme del canvi és molt bo.

Ara bé, els reptes són, en alguns terrenys, titànics. Com en el mite de Penélope, els esforços que fem a Barcelona durant el dia es desfan per la nit sense una regulació del preu del lloguer, sense derogar les reformes laborals o sense una veritable política pública d’habitatge de la Generalitat i de l’Estat. La combinació d’atur, precarietat laboral, baixos salaris i elevat preu de l’habitatge és letal.
Som conscients que certes batalles no les podrem guanyar soles. Necessitem més esforços, necessitem que s’hi sumi la Generalitat, l’Estat, Europa.

En algunes coses ens agradaria anar més ràpid, però estem liderant debats a partir de la pràctica concreta per exemple amb el primer pla contra el sensellarisme: el pla integral amb el qual Barcelona multiplica els recursos en atenció i en el terreny residencial. Ho fem en espai de coproducció de polítiques amb 32 entitats del tercer sector i sobretot, és un pla des del protagonisme de les persones que estan al carrer i ens marquen prioritats.

Ja hem obert el primer equipament per persones sense llar i salut mental. Al setembre obrirem un específic per persones joves. Hem somiat educadors a carrer i el programa Housing first, amb una inversió rècord a Barcelona de 37 milions per combatre el sensellarisme. Però no es pot fer en solitari, estem avui donant un servei de país a Barcelona, i la inversió de la Generalitat per combatre sensellarisme es de 100.000 euros. Això és insostenible perquè aquests són reptes globals.

3. S’han impulsat diverses accions per actuar en els 18 barris amb rendes més baixes de la ciutat (Eix Besòs...). Com es concreten i amb quin calendari?

Estem posant les persones en el centre, i el centre de les prioritats en els barris.
Un tema clau és el Pla de barris, amb un disseny social de la inversió necessària en rehabilitació, escoles o cultura alhora.

Hem incorporat els indicadors de desigualtat a l'hora de planificar inversions en salut, en el reforç dels centres de serveis socials. Observem les llacunes associatives d’alguns barris per promoure acció comunitària.

A final de mandat haurem ampliat el programa Radars d’ajut a les persones que viuen o se senten soles fins a 53 barris, abastant el 77% de la població de més de 65 anys de la ciutat.

Estem estenent els programes de prevenció o promoció de la salut als barris fins a 23 dels barris de la ciutat.

En educació, impulsem el projecte Baobab per fomentar l’aparició d’una oferta de lleure educatiu estable en barris d’actuació prioritària, començant per Baró de Viver, Trinitat Nova i Besós i que s’anirà ampliant any rere any.

Impulsem mesures contra la segregació escolar i envers l’èxit educatiu, recuperant nous instituts escola, finançant projectes educatius específics a centres amb complexitat. Estem reforçant la xarxa de centres oberts i l’ampliem d'acord amb el mapa de necessitats... I estem duent a terme molts altres projectes amb mirada territorial.

4. L’Estratègia d'inclusió i de reducció de les desigualtats a Barcelona continua avançant a través de l’Acord Ciutadà. Quins són els proper passos perquè sigui una realitat?

Hem estat treballant els darrers mesos en establir les prioritats en matèria d’inclusió social i de lluita contra les desigualtats amb els actors socials que formen part de l’Acord Ciutadà i amb altres actors implicats. Tenim damunt la taula un marc compartit per interpretar l’evolució de les desigualtats a la ciutat i un elevat consens sobre quines han de ser les prioritats per als propers anys. Hem identificat quin ha de ser el paper de l’administració municipal per abordar aquestes prioritats. Entrem ara en l’etapa propositiva, en la qual les organitzacions i entitats de l’Acord plantejaran quines de les seves actuacions contribueixen a assolir els objectius consensuadament. Volem compartir el compromís de l’Ajuntament i de la societat civil organitzada per reduir les desigualtats i per multiplicar l’efecte de les nostres actuacions.

Després de l’estiu, quan tanquem aquesta etapa, estarem en condicions de parlar d’uns objectius de ciutat en matèria d’inclusió social i de detallar quins són els indicadors que ens ajudaran a fer seguiment del treball conjunt d’entitats i administració.

5. També s’ha plantejat un canvi en el model d’Atenció Domiciliària. Quins seran els punts forts d’aquest nou model?

Un dels compromisos per als propers dos anys serà impulsar un nou model i la millora del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). Un nou model que passi de l’externalització pura actual a la creació d’un instrument nou que ens permeti recuperar el control per millorar la qualitat i les condicions laborals, i impulsi un model centrat en la persona.

Aquest canvi, sumat a l’increment d’usuaris, estimem que suposarà passar d’un pressupost anual de 50 milions d’euros el 2015 fins els 75 milions d’euros estimats que es destinaran quan acabi el mandat el 2019.

Volem passar d’un model de “producció en cadena”, fordista, amb agendes rígides i a vegades alienes a la voluntat i canvis de l’usuari; a un model en el qual l’usuari sigui el centre: més proper, amb atenció integral, on usuàries i professionals vetllin conjuntament pel millor servei. I per descomptat volem combatre la precarietat actual de les treballadores, amb jornades completes, salaris dignes i compliment de la legislació i dels convenis.

Aquest nou model ens ha de permetre innovar en la manera de realitzar l’atenció domiciliària, avançant en una veritable integració de l’atenció social i sanitària, que impulsi canvis de país, més enllà de Barcelona.

6. Com està previst reforçar la coproducció de serveis amb el Tercer Sector? Va ser una de les propostes que va fer en la conferència al CCCB del passat 13 de maig.

La coproducció està sent un senyal d’identitat d’aquest govern municipal i d’aquesta Àrea: el Pla Contra el Sensellarisme, el Pla per l’Accessibilitat Universal, el Pla de Salut Mental, l’impuls de Xarxes pel Canvi de promoció de la innovació educativa, el Pla pel Dret a l’Habitatge... Què s’ha fet sense coproducció?

Un exemple de servei pioner i inèdit impulsat a Barcelona són els punts d’assessorament energètic, acompanyats d'entitats socials i combinant empoderament, educació energètica, lluita contra pobresa davant abusos companyies elèctriques. Ho hem fet formant a persones aturades de llarga durada com agents energètics. En uns mesos milers de veïnes i veïns han canviat la factura i els hàbits energètics.

Així mateix en aquests moments hi ha dos projectes destacats, que presidiran l’acció política del proper any, i en els quals la coproducció serà clau. Un és l’elaboració de l’Estratègia d’Inclusió social citada abans. És segurament la principal eina de coproducció que ens ha de servir per alinear estratègies. L’altre és l’Estratègia sobre ciutat, canvi demogràfic i envelliment. Es calcula que el 2050 1 de cada 4 persones a Barcelona serà més gran de 65 anys. Cal que ho aprofitem com una oportunitat i que no suposi una pèrdua de qualitat de vida.

A banda és evident la nostra aposta per l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva és un exemple de treball en equip contra la desigualtat, sumant recursos i compartint estratègies.

1. Arribem a la meitat del mandat. Quin balanç en feu des del Govern municipal i des de la Tinença de Drets Socials, en particular? Hi ha temes crítics encara: habitatge social, augment desigualtat, la gestió del SAD...

Faig un balanç positiu d'acord amb els compromisos, però essent molt conscients que queda molt per fer, i que el repte de les desigualtats, l’accés a l'habitatge o l’increment de la precarietat laboral tenen un impacte profund en la cohesió social i una complexitat que transcendeix l’àmbit actuació de la ciutat. Però hem de dir que l’aposta social d’aquest govern no té precedents.

En global hem augmentat un 50% la inversió social, això vol dir un increment de 180 milions en dos anys fruit d'alinear el conjunt del govern en una política coherent de reducció de desigualtats i de defensa dels serveis públics.

En només dos anys, més pressupost, més perdones treballant en serveis claus com educació, salut o serveis socials i respostes àgils a l'emergència però amb vocació de transformació de fons de la relació amb la ciutadania.
Però en resposta als mateixos exemples que cites: Hem aprovat un Pla pel Dret a l’Habitatge que triplicarà el parc públic d’habitatge en 10 anys. Hem impulsat la renda d’infància arribant a 20.000 infants i també el suport a famílies monoparentals. I respecte el SAD ara mateix la inversió és de 67 milions d’euros, que preveiem que arribaran a 75 milions. Cal recordar que el punt de partida del 2014 eren 49 milions d’euros. I estem en procés de canviar el model que estarà en marxa abans d’acabar el mandat.

Però si que vam abordar en els primers mesos un contracte més exigent,  que incrementava la remuneració per servei, i on la valoració de la qualitat pesava el 80% , quan veníem d'anys amb baixes temeràries i  a on la competència econòmica degradava la contractació. És evident que sense convenis decents en dependència o una llei de contractes pública de la Generalitat que ens permeti excloure el mercantilisme en els serveis a les persones, ho tenim complicat. Però estem buscant totes les escletxes per millorar un servei clau per famílies i treballadores.

2. En quins temes li sap greu no haver aconseguit l’objectiu proposat. Veu possibilitat de revertir-los en els dos anys de mandat que queden?

Els objectius són de mandat, no de mig mandat. I de moment el ritme del canvi és molt bo.

Ara bé, els reptes són, en alguns terrenys, titànics. Com en el mite de Penélope, els esforços que fem a Barcelona durant el dia es desfan per la nit sense una regulació del preu del lloguer, sense derogar les reformes laborals o sense una veritable política pública d’habitatge de la Generalitat i de l’Estat. La combinació d’atur, precarietat laboral, baixos salaris i elevat preu de l’habitatge és letal.
Som conscients que certes batalles no les podrem guanyar soles. Necessitem més esforços, necessitem que s’hi sumi la Generalitat, l’Estat, Europa.

En algunes coses ens agradaria anar més ràpid, però estem liderant debats a partir de la pràctica concreta per exemple amb el primer pla contra el sensellarisme: el pla integral amb el qual Barcelona multiplica els recursos en atenció i en el terreny residencial. Ho fem en espai de coproducció de polítiques amb 32 entitats del tercer sector i sobretot, és un pla des del protagonisme de les persones que estan al carrer i ens marquen prioritats.

Ja hem obert el primer equipament per persones sense llar i salut mental. Al setembre obrirem un específic per persones joves. Hem somiat educadors a carrer i el programa Housing first, amb una inversió rècord a Barcelona de 37 milions per combatre el sensellarisme. Però no es pot fer en solitari, estem avui donant un servei de país a Barcelona, i la inversió de la Generalitat per combatre sensellarisme es de 100.000 euros. Això és insostenible perquè aquests són reptes globals.

3. S’han impulsat diverses accions per actuar en els 18 barris amb rendes més baixes de la ciutat (Eix Besòs...). Com es concreten i amb quin calendari?

Estem posant les persones en el centre, i el centre de les prioritats en els barris.
Un tema clau és el Pla de barris, amb un disseny social de la inversió necessària en rehabilitació, escoles o cultura alhora.

Hem incorporat els indicadors de desigualtat a l'hora de planificar inversions en salut, en el reforç dels centres de serveis socials. Observem les llacunes associatives d’alguns barris per promoure acció comunitària.

A final de mandat haurem ampliat el programa Radars d’ajut a les persones que viuen o se senten soles fins a 53 barris, abastant el 77% de la població de més de 65 anys de la ciutat.

Estem estenent els programes de prevenció o promoció de la salut als barris fins a 23 dels barris de la ciutat.

En educació, impulsem el projecte Baobab per fomentar l’aparició d’una oferta de lleure educatiu estable en barris d’actuació prioritària, començant per Baró de Viver, Trinitat Nova i Besós i que s’anirà ampliant any rere any.

Impulsem mesures contra la segregació escolar i envers l’èxit educatiu, recuperant nous instituts escola, finançant projectes educatius específics a centres amb complexitat. Estem reforçant la xarxa de centres oberts i l’ampliem d'acord amb el mapa de necessitats... I estem duent a terme molts altres projectes amb mirada territorial.

4. L’Estratègia d'inclusió i de reducció de les desigualtats a Barcelona continua avançant a través de l’Acord Ciutadà. Quins són els proper passos perquè sigui una realitat?

Hem estat treballant els darrers mesos en establir les prioritats en matèria d’inclusió social i de lluita contra les desigualtats amb els actors socials que formen part de l’Acord Ciutadà i amb altres actors implicats. Tenim damunt la taula un marc compartit per interpretar l’evolució de les desigualtats a la ciutat i un elevat consens sobre quines han de ser les prioritats per als propers anys. Hem identificat quin ha de ser el paper de l’administració municipal per abordar aquestes prioritats. Entrem ara en l’etapa propositiva, en la qual les organitzacions i entitats de l’Acord plantejaran quines de les seves actuacions contribueixen a assolir els objectius consensuadament. Volem compartir el compromís de l’Ajuntament i de la societat civil organitzada per reduir les desigualtats i per multiplicar l’efecte de les nostres actuacions.

Després de l’estiu, quan tanquem aquesta etapa, estarem en condicions de parlar d’uns objectius de ciutat en matèria d’inclusió social i de detallar quins són els indicadors que ens ajudaran a fer seguiment del treball conjunt d’entitats i administració.

5. També s’ha plantejat un canvi en el model d’Atenció Domiciliària. Quins seran els punts forts d’aquest nou model?

Un dels compromisos per als propers dos anys serà impulsar un nou model i la millora del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). Un nou model que passi de l’externalització pura actual a la creació d’un instrument nou que ens permeti recuperar el control per millorar la qualitat i les condicions laborals, i impulsi un model centrat en la persona.

Aquest canvi, sumat a l’increment d’usuaris, estimem que suposarà passar d’un pressupost anual de 50 milions d’euros el 2015 fins els 75 milions d’euros estimats que es destinaran quan acabi el mandat el 2019.

Volem passar d’un model de “producció en cadena”, fordista, amb agendes rígides i a vegades alienes a la voluntat i canvis de l’usuari; a un model en el qual l’usuari sigui el centre: més proper, amb atenció integral, on usuàries i professionals vetllin conjuntament pel millor servei. I per descomptat volem combatre la precarietat actual de les treballadores, amb jornades completes, salaris dignes i compliment de la legislació i dels convenis.

Aquest nou model ens ha de permetre innovar en la manera de realitzar l’atenció domiciliària, avançant en una veritable integració de l’atenció social i sanitària, que impulsi canvis de país, més enllà de Barcelona.

6. Com està previst reforçar la coproducció de serveis amb el Tercer Sector? Va ser una de les propostes que va fer en la conferència al CCCB del passat 13 de maig.

La coproducció està sent un senyal d’identitat d’aquest govern municipal i d’aquesta Àrea: el Pla Contra el Sensellarisme, el Pla per l’Accessibilitat Universal, el Pla de Salut Mental, l’impuls de Xarxes pel Canvi de promoció de la innovació educativa, el Pla pel Dret a l’Habitatge... Què s’ha fet sense coproducció?

Un exemple de servei pioner i inèdit impulsat a Barcelona són els punts d’assessorament energètic, acompanyats d'entitats socials i combinant empoderament, educació energètica, lluita contra pobresa davant abusos companyies elèctriques. Ho hem fet formant a persones aturades de llarga durada com agents energètics. En uns mesos milers de veïnes i veïns han canviat la factura i els hàbits energètics.

Així mateix en aquests moments hi ha dos projectes destacats, que presidiran l’acció política del proper any, i en els quals la coproducció serà clau. Un és l’elaboració de l’Estratègia d’Inclusió social citada abans. És segurament la principal eina de coproducció que ens ha de servir per alinear estratègies. L’altre és l’Estratègia sobre ciutat, canvi demogràfic i envelliment. Es calcula que el 2050 1 de cada 4 persones a Barcelona serà més gran de 65 anys. Cal que ho aprofitem com una oportunitat i que no suposi una pèrdua de qualitat de vida.

A banda és evident la nostra aposta per l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva és un exemple de treball en equip contra la desigualtat, sumant recursos i compartint estratègies.

Dreta
Temàtica
Tercer Sector Social