Gairebé el 30% de la població catalana viu en l’exclusió social segons Càritas Catalunya

L’informe EINSFOESSA Exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2021, de Càritas Catalunya, radiografia l’impacte de la crisi de la Covid-19 a Catalunya, i mostra un deteriorament sense precedents de l’exclusió social.

Content
Esquerra

2.258.000 persones a Catalunya (30% de la població) es troben en exclusió social. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de l’informe EINSFOESSA Exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2021, de Càritas Catalunya. El document, que pretén mostrar l’impacte de la Covid-19 a Catalunya, explica que aquesta xifra és un milió més que fa tres anys (l’any 2019, l’exclusió a Catalunya se situava en el 16,9%).

Pel que fa a l’exclusió més severa, l’informe conclou que afecta el 15% de la població catalana, és a dir, 1,2 milions de persones. L’augment de la precarietat laboral ha estat un dels principals motors de l’exclusió, amb 396.000 llars en inestabilitat laboral greu, així com les situacions de desocupació, amb 248.000 llars amb tots els membres actius a l’atur. Un altre motor d’exclusió continua sent l’habitatge: 915.000 persones viuen en habitatge insegur, una xifra que s’ha triplicat durant la pandèmia. 

A més, un altre element que destaca l’informe és que entre el 2018 i el 2021 ha augmentat el percentatge de llars i de persones afectades per problemes d’exclusió social en l’àmbit de la salut. Els principals problemes detectats són la manca d’accés als medicaments, l’afectació d’una malaltia crònica, una discapacitat o problemes greus que afecten les persones adultes de la llar, i les dificultats en l’accés a l’alimentació (el 3% de les llars catalanes, actualment o durant els deu últims anys, han passat gana). 

Finalment, el document també posa la mirada en la bretxa digital. Tot i que s’observa un increment de les llars que tenen ordinador i accés a Internet, el 32% del conjunt de les llars a Catalunya pateixen aquesta fractura digital. Aquesta situació, en una societat amb nivells de digitalització com l’actual, converteix la bretxa digital en un motor d’exclusió, que redueix o limita de manera greu les oportunitats de participació social, d’integració al mercat laboral o de sol·licitud de prestacions socials.

Dreta