Més de 600 persones reivindiquen a Cervera la importància dels vincles comunitaris per a la salut mental

L'acte central del Dia Mundial de la Salut Mental a Catalunya posa el focus en la soledat no desitjada i reclama polítiques públiques que reforcin el suport mutu, la participació comunitària i la garantia de drets.

Content
Esquerra

Més de 600 persones s'han aplegat aquest 10 d'octubre a Cervera per celebrar l'acte central del Dia Mundial de la Salut Mental a Catalunya, organitzat per la Federació Salut Mental Catalunya i l'Associació Salut Mental Ondara Sió (ASMOS), que enguany celebra el seu 20è aniversari.

Sota el lema 'Teixir vincles és fer salut mental', la jornada ha reivindicat la importància dels vincles socials i comunitaris per fer front a la soledat no desitjada i l'aïllament social, i ha reclamat una resposta col·lectiva que situï la salut mental al centre de les polítiques públiques.

La celebració ha inclòs tallers, activitats participatives, una mostra d'entitats socials del territori, actuacions culturals i la lectura d'un manifest que ha posat l'accent en les causes socials i econòmiques que contribueixen al malestar emocional.

La soledat no desitjada, un repte social i de salut pública

Segons les dades compartides per Salut Mental Catalunya, el 41,4% de les persones amb problemes de salut mental a Catalunya pateixen soledat no desitjada, una situació que també afecta especialment les persones joves: fins a un 27% de les persones d'entre 25 i 34 anys se senten soles.

Durant la lectura del manifest, les persones activistes d'ASMOS han recordat que la soledat no desitjada no es pot abordar únicament des de la responsabilitat individual, sinó que cal actuar sobre les desigualtats i les condicions de vida que la provoquen o l'agreugen.

En aquest sentit, han reivindicat la necessitat de garantir l'accés a un habitatge digne, uns ingressos suficients, un transport públic accessible i una atenció social i sanitària adequada.

La presidenta de Salut Mental Catalunya, Mercè Torrentallé, ha insistit que les necessitats de les persones no s'aturen davant dels canvis polítics i ha reclamat que la salut mental sigui una prioritat estable i compartida per totes les institucions. També ha defensat el paper del moviment associatiu i dels espais comunitaris per prevenir l'aïllament, generar vincles i garantir drets.

Una celebració que s'estén arreu de Catalunya

Enguany, la commemoració s'ha ampliat a diferents punts del territori amb la iniciativa Converses de Safareig, una acció comunitària i artística celebrada del 3 al 9 d'octubre en 26 municipis catalans, amb la implicació de més de 80 organitzacions i la participació de més de 250 persones.

El projecte ha recuperat els safareigs públics com a espais simbòlics de trobada, conversa i suport mutu, amb l'objectiu de reforçar els vincles comunitaris, fomentar la participació i combatre l'estigma associat a la salut mental.

Reclamen polítiques públiques que reforcin la salut mental comunitària

En el marc del Dia Mundial de la Salut Mental, les entitats han reclamat una estratègia integral contra la soledat no desitjada, amb un enfocament comunitari, transversal i basat en drets.

Entre les principals demandes destaquen el reforç dels serveis i espais comunitaris de proximitat, el reconeixement de la cultura com a eina de promoció del benestar emocional, la participació activa de les persones amb experiència pròpia en salut mental i les seves famílies, i la garantia de sostenibilitat del moviment associatiu.

Les entitats també han insistit en la necessitat d'actuar sobre els determinants socials de la salut mental, com la precarietat, les desigualtats i l'exclusió social, i d'incorporar el benestar emocional de la ciutadania en el conjunt de les polítiques públiques.

La jornada ha reivindicat així que la salut mental no depèn només de l'atenció individual, sinó també de les condicions de vida, els vincles socials i la fortalesa de les comunitats.