Reclamen més temps per assegurar l’accés, l’acompanyament i la tramitació adequada, sobretot per a col·lectius en situació de molta vulnerabilitat.
El programa de la jornada comptarà amb una intervenció inicial sobre el valor de la col·laboració público-social davant els reptes de vulnerabilitat residencial; la presentació d’un decàleg d'incidència compartida per reforçar la col·laboració público-social en defensa del dret a l’habitatge; una taula rodona de bones pràctiques amb experiències concretes de municipis i entitats socials, com els projectes VESTA i SAT La Bunyola; i la projecció d’un audiovisual final vinculat a experiències d’acompanyament residencial.
La Llei del Tercer Sector Social ja és una realitat després que el Parlament de Catalunya ha aprovat la proposició de llei impulsada per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya. El sector celebra aquesta fita amb un missatge clar: Ja tenim Llei. Ara, avancem.
En aquest comunicat la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya celebra la posada en marxa d’aquest procés i manifesta que la regularització és imprescindible per garantir drets i vides dignes, però expressa preocupació pel poc temps disponible, l’acreditació dels requisits i la complexitat dels tràmits. Reclamem informació clara, tràmits senzills, garantia d’atenció presencial i recursos suficients des del primer dia, i demanem més recursos a llarg termini per enfortir els serveis i donar resposta a les gestions futures.
Les entitats socials consideren que el model actual és massa rígid i burocràtic, i no respon a la diversitat de perfils ni a l’augment de situacions de vulnerabilitat entre les persones que arriben.
El model té limitacions legals i administratives, desigualtats entre territoris, poca connexió amb els serveis socials i recursos municipals insuficients. A més, les entitats socials, que són clau en l’acompanyament, tenen un paper limitat en el disseny i la presa de decisions.
El dossier mostra que el model d'acollida és massa rígid i burocràtic, i no respon a la diversitat de perfils ni a l’augment de situacions de vulnerabilitat entre les persones que arriben. El model compta amb limitacions legals i administratives, desigualtats entre territoris, poca connexió amb els serveis socials i recursos municipals insuficients, a més, les entitats socials, que són clau en l’acompanyament, tenen un paper limitat en el disseny i la presa de decisions.
Reclama al Govern de la Generalitat de Catalunya que, més enllà de l’acollida, apliqui mesures concretes que assegurin la seva plena inclusió i arrelament a la societat. També apel·la les administracions a desenvolupar polítiques que garanteixin els drets de totes les persones en situació administrativa irregular sigui per raó de refugi, asil o flux migratori.
A Catalunya, hi ha més d’un milió de persones migrades, de les quals s’estima que 100.000 estan en situació administrativa irregular. Facilitar l’accés al mercat laboral de les persones migrades amb plenes garanties, concedir l’autorització de treball als joves migrats sols sense referents familiars i garantir l’empadronament i l’atenció als serveis socials són algunes de les propostes que trasllada el dossier a les administracions.
L'informe mostra com el fet de tenir, o no, la situació administrativa regularitzada marca la diferència a l’hora d’accedir a drets tan bàsics com l’habitatge, el treball, la formació o la participació, a més de repassar àmpliament la llarga cursa d’obstacles que han de superar les persones per aconseguir “papers” i deixar de ser ciutadanes de segona.
La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya és l'organització dedicada a la promoció, creació i consolidació de cooperatives de treball que, dia a dia, enforteixen l'economia i la societat catalana d'acord amb valors democràtics i de transformació social. La seva tasca consisteix a donar a conèixer el model cooperatiu i impulsar el creixement de les empreses que en formen part.