Infància i immigració
El document recull el marc legal que regula els drets de la infància i l'adolescència migrada i fa una pinzellada sobre la situació actual.
El document recull el marc legal que regula els drets de la infància i l'adolescència migrada i fa una pinzellada sobre la situació actual.
L’aliança per la millora del sistema de protecció de la infància, l'adolescència i la joventut en situació de vulnerabilitat, formada per ECAS, FEDAIA i FEPA, celebra la decisió del Consell de Ministres d'aprovar la reforma del Reglament d'Estrangeria.
La Fundació Pere Tarrés organitza el webinar 'Com garantim els drets dels adolescents i joves que han migrat sols?'.
A través de la conferència es pretén donar resposta a quin tipus d’acompanyament sociojurídic cal oferir als adolescents i joves que han migrat sols. A partir de l’exposició de la normativa de referència es reflexionarà al voltant de les situacions quotidianes de la seva aplicació en els processos d’inclusió.
L'informe, elaborat per Càritas Catalunya, repassa àmpliament la llarga cursa d’obstacles que han de superar les persones per aconseguir “papers” i deixar de ser ciutadanes de segona per les greus dificultats que tenen per accedir a drets tan bàsics com l’habitatge, el treball, la formació o la participació ciutadana. A Catalunya, es calcula que 100.000 persones estan en situació irregular.
Durant el 2020 i en context de pandèmia, la Creu Roja a Catalunya ha atès un total de 5.378 persones refugiades, 30.351 persones a tot l’Estat, i ha dut a terme 49.539 intervencions en el marc del programa d’asil. Aquesta xifra representa un descens del 33% respecte l’any 2019, durant el qual l’organització va atendre 8.126 persones i s’explica per l’impacte de l’emergència sanitària.
Avui s’ha presentat la ‘Guia per incorporar la perspectiva intercultural a la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya’, una eina dirigida a les entitats socials perquè sàpiguen com incorporar aquesta mirada intercultural al seu ADN, des de les bases fins a l’estratègia específica de les organitzacions, amb l’objectiu d’adaptar-se a la realitat sociocultural i demogràfica del país i ser útil per als espais d’incidència i treball del tercer sector social.
L’objectiu és oferir a les organitzacions de la Taula del Tercer Sector una eina per incorporar la perspectiva
intercultural. Una acció necessària per raons normatives, però sobretot per raons de justícia social i coherència per poder adaptar les entitats a la realitat sociocultural i demogràfica del país.
A Catalunya, hi ha més d’un milió de persones migrades, de les quals s’estima que 100.000 estan en situació administrativa irregular. Facilitar l’accés al mercat laboral de les persones migrades amb plenes garanties, concedir l’autorització de treball als joves migrats sols sense referents familiars i garantir l’empadronament i l’atenció als serveis socials són algunes de les propostes que trasllada el dossier a les administracions.
La Taula del Tercer Sector ha presentat avui ‘Fronteres de paper: la irregularitat administrativa i la invisibilització de les persones’, l’últim dossier del cicle ‘Catalunya Social’.
L'informe mostra com el fet de tenir, o no, la situació administrativa regularitzada marca la diferència a l’hora d’accedir a drets tan bàsics com l’habitatge, el treball, la formació o la participació, a més de repassar àmpliament la llarga cursa d’obstacles que han de superar les persones per aconseguir “papers” i deixar de ser ciutadanes de segona.