La Fundació Pere Tarrés reclama més inversió pública per prevenir que infants i adolescents acabin tutelats

Any a any, les dades oficials evidencien que la vulnerabilitat infantil creix. Les darreres dades de l’Idescat mostren que un 36,5% dels catalans de menys de 18 anys, 490.000 infants i joves, es troben actualment en situació de risc de pobresa. Una vulnerabilitat que és un clar factor de risc perquè aquests infants acabin necessitant mesures de protecció públiques o directament institucionalitzats en centres residencials.

Actualment, prop de 8.800 infants i adolescents tenen algun grau de protecció pública o tutela a Catalunya per part de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat i més de la meitat, 5.237, estan actualment institucionalitzats, és a dir, acollits en un centre residencial. L’administració els ha considerat en situació de desemparament, és a dir, s'han identificat mancances en la cura i atenció als infants i adolescents, i per això cal aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar.

Quan s'arriba a aquest extrem és perquè han fracassat les altres mesures, i aquest fet pot estar ocasionat per múltiples factors. La Fundació Pere Tarrés i la Coordinadora Estatal de Plataformes Socials Salesianes van engegar el 2022 el projecte “Som Veu”, finançat per la Unió Europea a través dels Fons Next Generation i pel Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030, amb l’objectiu de minimitzar aquestes situacions tan traumàtiques i detectar i combatre els factors de risc que les originen, que ara posa a disposició de la ciutadania.

El projecte es va dividir en tres blocs: en un primer moment, es va analitzar l’actual sistema públic de protecció de la infància i l’adolescència, amb l’objectiu de conèixer els circuits i procediments implicats en el procés de desemparament i acollida i sobretot de determinar els factors de risc que poden fer que una família perdi la tutela sobre un infant o adolescent: carència d’habilitats parentals, dificultats econòmiques, usos problemàtics de les pantalles, manca d’una xarxa de suport adequada, absentisme escolar i en casos de més gravetat, maltractaments, abusos sexuals o accions delictives, entre d’altres.

Un cop identificats els procediments i els factors de risc, les entitats es van disposar a dissenyar un model pedagògic preventiu, co-creat amb la col·laboració de professionals educatius, infants, adolescents i famílies, que suplís les mancances de l’actual sistema i pogués ser replicable en diversos contextos. Un cop enllestida una proposta de model, el tercer bloc va consistir en testejar-lo en un entorn real, els centres socioeducatius gestionats per les dues entitats coordinadores. 

Un model efectiu i replicable

El projecte pedagògic resultant posa el focus en els infants, les seves famílies i la seva xarxa comunitària i actua tant en els centres socioeducatius com també a les llars i a la comunitat on s’integren. A través de diverses metodologies, proposa el desenvolupament de 8 programes educatius diferents (acompanyament psicològic, acompanyament socioeducatiu en entorns familiars, habilitats parentals, aprenentatge escolar, participació infantil, lleure, esport i cultura, habilitats socioemocionals i prevenció de violències).

Les valoracions finals després del període de testeig van evidenciar millores molt significatives en diversos aspectes que incidien directament sobre els factors de risc detectats a l’inici del projecte. Per exemple, en la distensió de les relacions familiars (un 71% dels infants i famílies han afirmat després del projecte que s’han reduït les discussions a casa amb les estratègies parentals apreses) o en la millora dels resultats acadèmics (el 20% dels infants i joves participants han passat d’una mitjana de “bé” a una de “notable” en el seu expedient després del projecte). També en aspectes com la interrelació família-escola (en aquest període ha augmentat en 44 punts, d’un 3% a un 47%, el nombre de famílies que han assistit a tres o més reunions a les escoles/instituts) o la participació en espais comunitaris (el 55% de les famílies han participat en activitats culturals, esportives o d’oci del barri, 13 punts més que a l’inici del programa).

El model pedagògic s’ha dissenyat de manera que pugui ser replicable en diferents contextos, i per això, davant l’evidència que millora sensiblement diversos aspectes que serveixen per prevenir la institucionalització dels infants de contextos vulnerables, les entitats coordinadores han posat el model a disposició de la ciutadania per si es pot aplicar en d’altres projectes socioeducatius. En concret es pot descarregar aquí.

Fomentar la participació dels infants i joves

D’altra banda, les conclusions extretes a través del testeig del projecte en els centres i de l’avaluació final han permès també extreure conclusions sobre quins aspectes cal millorar en el sistema públic de protecció d'infants i adolescents arreu de l’Estat per fer-lo més efectiu i preventiu. Així que el programa pedagògic es complementa amb tot un seguit de propostes, com ara unificar els recursos que reben les diferents comunitats autònomes i homogeneïtzar el model d’atenció a les famílies en situació de risc social; comptar amb la participació dels infants i adolescents en la definició de polítiques públiques i posar les famílies al centre de la intervenció; incorporar en els centres socioeducatius equips de diferents disciplines (educadors i treballadors socials, psicòlegs, equips especialitzats en contextos vulnerables) que permetin una visió global; incorporar en els processos educatius i socials altres espais en relació amb els infants i adolescents i les famílies (centres sanitaris, espais comunitaris...); o millorar les condicions laborals dels professionals; entre d’altres.

Calen més recursos

Malgrat aquestes evidències de millora que incideixen directament en la prevenció de situacions que puguin portar a la institucionalització dels infants i adolescents, l’aplicació del projecte queda ara coixa per la manca d’un finançament continuat. D’aquí que la Fundació Pere Tarrés i la Coordinadora Estatal de Plataformes Socials Salesianes han reclamat a les administracions que inverteixin molts més recursos en projectes com aquest que intervenen directament en la prevenció de la institucionalització de la infància vulnerable.