La Taula urgeix a transformar el model de prestacions socials a Catalunya
El model actual és insuficient perquè hi ha persones que, tot i estar en situació de vulnerabilitat i tenir dret a una prestació, queden fora del sistema.
Avui, en el marc del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya urgeix a una transformació profunda del model de prestacions socials per garantir els drets i la dignitat de totes les persones, un sistema que és clau en la lluita contra la pobresa i l’exclusió. A la jornada 'Drets garantits, vides dignes: transformem el model de prestacions socials a Catalunya', ha recordat que, malgrat els avenços dels darrers anys, l’actual sistema és insuficient perquè hi ha persones que, tot i estar en una situació de vulnerabilitat i tenir dret a una prestació, en queden fora i sense accés.
"Quan les prestacions socials funcionen —quan els sistemes que han de garantir uns ingressos mínims per cobrir necessitats bàsiques, com la renda garantida de ciutadania, l’ingrés mínim vital o les prestacions per fill o filla a càrrec, arriben a qui realment les necessita—, es creen oportunitats reals i es trenca el cercle de la pobresa" apunta la Taula.
Les entitats socials assenyalen que el 24% de la població catalana viu en risc de pobresa o exclusió social, una xifra que arriba fins a gairebé el 35% en el cas de la infància i l’adolescència, segons la darrera Enquesta de Condicions de Vida d’IDESCAT. La Taula alerta que la pobresa no s’ha de normalitzar i reclama que el seu abordatge sigui un repte de país i una veritable prioritat política i social.
Mesures per garantir drets i vides dignes
Les entitats proposen mesures concretes per a un sistema més just i eficient, com l’actualització anual de l’IRSC amb criteris objectius i transparents; la creació d’una finestreta única social per simplificar tràmits i assegurar l’atenció presencial; la millora dels sistemes de garantia d’ingressos amb més universalitat, recursos i seguretat jurídica, menys temps d’espera i mecanismes de control estigmatitzants, així com més coordinació entre administracions; i l’enfortiment del paper de les entitats socials per detectar i acompanyar les persones perceptores.