Nou informe de la PINCAT: salut mental i benestar emocional en infants i adolescents

La salut mental i el benestar emocional són pilars fonamentals per al desenvolupament integral en la infància i l’adolescència, amb un impacte directe tant en la vida quotidiana com en la transició cap a la vida adulta. En un context social en constant transformació, és imprescindible que, a més de garantir una atenció especialitzada i de qualitat, les polítiques públiques comptin amb accions de promoció, prevenció i protecció de la salut mental dels infants i adolescents.

Per aquest motiu, la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha decidit publicar l’informe 'Salut mental i benestar emocional en la infància i l’adolescència. Anàlisi i propostes de la Plataforma d’Infància de Catalunya’, amb l’objectiu d’analitzar la situació actual de la salut mental i el benestar emocional dels nens, nenes i adolescents, identificar els principals reptes del sistema actual i proposar mesures per un sistema més eficient, equitatiu i adaptat a les necessitats reals. 

En els darrers anys, l’augment de les desigualtats socials, la digitalització accelerada, l’impacte de les xarxes socials i les diverses crisis han generat noves pressions i dificultats que afecten el desenvolupament d’infants i adolescents, així com les seves famílies. Aquesta realitat es reflecteix en l’increment del nombre nens, nenes i joves que accedeixen als serveis de salut mental i, sobretot, en com els factors socials influeixen sobre el seu benestar emocional.

A més, el document també alerta del malestar emocional que no arriba als serveis, però que afecta greument el benestar dels infants i adolescents.

Les 8 mesures prioritàries

Davant aquest context, la PINCat proposa un conjunt de mesures estructurades en vuit eixos estratègics per millorar l’atenció i el suport a infants i adolescents:

1. Participació infantil i adolescent: establir mecanismes de participació, crear espais de diàleg i enquestes i fomentar la presència activa en grups de treballs. 

2. Prevenció i promoció de la salut mental: reforçar l’atenció precoç, desenvolupar programes específics de prevenció, crear models especials per a infants amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat, consolidar consultes joves, prevenir addiccions a escoles i lleure, ampliar intervencions domiciliàries i comunitàries i coordinar-se amb l’entorn educatiu i social.

3. Equitat territorial adaptada a necessitats específiques: Analitzar les necessitats del territori i mapar recursos, enfortir Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç i Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil, actualitzar la cartera de serveis socials, ampliar places a Unitats de Referència Psiquiàtrica Infantil, i augmentar les ràtios de professionals per equiparar-se als estàndards europeus.

4. Coordinació, treball en xarxa i xarxes de coneixement: coordinació entre serveis, fomentar la col·laboració i cooperació entre els centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) i els centres de salut mental i infantil i juvenil (CSMIJ), així com amb els centres d’atenció i seguiment de drogodependències (CAS) i definir protocols d’intervenció i treball en xarxa segons la realitat territorial i desenvolupar intervencions multimodals. 

5. Accessibilitat i adaptació segons l’edat i els factors de vulnerabilitat social: revisar el model d’escola inclusiva, incrementar els recursos d’atenció especialitzada als centres educatius, ampliar places en recursos residencials i comunitats terapèutiques, ampliar equilibradament serveis especialitzats en salut mental, impulsar hospitals de dia, millorar l’accessibilitat i dimensionar els serveis, recursos per a la transició a la xarxa d’adults, garantir el suport emocional dins els centres residencials i d’acollida. 

6. Més formació i més competències professionals: assegurar la formació, supervisió i suport continuats als professionals, promoure especialitzacions sobre la petita infància, formació específica per abordar conductes d’autolesió, incorporar la figura del referent de benestar emocional i comunitari (REBEC) en l’atenció primària.

7. Incorporar la perspectiva de gènere i diversitat: incorporar la perspectiva interseccional i de gènere en protocols i pràctiques d’atenció en la salut mental, establir mesures per garantir l’accés equitatiu als serveis de salut mental i avançar cap a polítiques públiques i models d’atenció que reconeguin, redistribueixin i donin suport a les tasques de cures. 

8. Ús de les noves tecnologies en la intervenció: implementar plataformes digitals de suport psicològic en línia, desenvolupar aplicacions mòbils amb eines d’autoajuda, potenciar l’ús de l’IA per identificar patrons i detectar casos de malestar emocional i aplicar les mesures amb una visió territorial. 

L'informe complet es pot consultar en aquest enllaç.