El 21% de la població europea està en risc de pobresa o exclusió social, més de 92 milions de persones. Espanya és el sisè país de la Unió Europea amb més pobresa. La taxa de risc de pobresa i exclusió social és del 26%, igual que la de Catalunya.
La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i DIPLOCAT, amb la col·laboració de la Facultat d'Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull i del CTESC, organitzem el segon debat del cicle 'Europa Social'.
La Taula del Tercer Sector Social celebra una nova edició dels debats ‘Europa Social’, organitzat conjuntament amb Diplocat amb la col·laboració de la Facultat d'Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull i del CTESC.
La Taula del Tercer Sector Social fa balanç dels quatre anys d’implementació de la renda de ciutadania que, actualment, arriba a 168.000 persones a Catalunya. El grau cobertura és d’un 10% de les persones en situació de pobresa a Catalunya, que són més d’1.600.000 (Enquesta de Condicions de Vida. IDESCAT, juliol 2021).
Actualment, 160.000 persones reben la prestació, un 10% de les persones en situació de pobresa a Catalunya. Les entitats socials defensen que cal aplicar-hi canvis perquè sigui efectiva ja que és un dret absolutament indispensable per reduir la pobresa crònica que ha empitjorat amb la Covid-19 i ha de funcionar al 100%. Encara hi ha persones en situació de pobresa severa que no tenen accés a la renda garantida de ciutadania.
La Taula del Tercer Sector fa balanç de l’ingrés mínim vital un any després de la seva aprovació per part del Govern espanyol. En aquest primer any de funcionament s’ha pogut constatar el fracàs de la seva aplicació. A Catalunya, s’han tramitat 118.730 expedients, dels quals se n’han resolt gairebé el 80% (108.557).
“Havia de ser un dret essencial per cobrir les necessitats bàsiques de les persones en una situació d’extrema vulnerabilitat, just en un moment de crisi social sense precedents, però està a anys de llum de ser-ho. La prestació no és eficaç i no està arribant a moltes de les persones que estan en una situació de pobresa severa" denuncia la Taula del Tercer Sector.
L'ingrés mínim vital (IMV) no està complint el seu objectiu de prevenir el risc de pobresa per les nombroses limitacions en la seva concepció i disfuncions en la seva aplicació.
ECAS i l'Ajuntament de Barcelona organitzen una jornada en la qual presenten l'Estudi sobre la implementació de l'Ingrés Mínim Vital a Catalunya, elaborat per Carles Delclós , com a coordinador, i David Palomera de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques.
Serà en una jornada online de 9:30 a 11h del matí, que comptarà també amb la veu de les entitats i altres actors.
ECAS reclama més inversió social i un enfocament menys pal·liatiu i més transformador de les polítiques públiques. Ho fa en el seu document 'Reflexions en l'àmbit de les polítiques socials', en relació a les eleccions al Parlament de Catalunya del pròxim 14 de febrer. La pandèmia ha impactat sobre una societat fràgil i polaritzada, com alertava l'informe INSOCAT 'Una societat entre crisis'. I ho ha fet de manera estratificada: joves, dones i persones migrades han tornat a ser les més afectades.