Infància i dret al lleure educatiu
El document recull el marc normatiu en relació amb el dret al lleure educatiu d'infants i adolescents i fa una pinzellada sobre la realitat de l'educació en el lleure a Catalunya.
El document recull el marc normatiu en relació amb el dret al lleure educatiu d'infants i adolescents i fa una pinzellada sobre la realitat de l'educació en el lleure a Catalunya.
La Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCAT) ha elaborat un document reflexió sobre la vulneració de drets de les persones amb discapacitat.
El document recull deu idees força a tenir presents per a qualsevol entitat o servei que vulgui generar processos de participació amb infants i joves en relació a la governança i també vol ser un recull de bones pràctiques que facilitin accions encaminades a potenciar que la infància no només participi de les activitats que des de les diferents entitats s’ofereixen sinó que, a més, en formin part de les mateixes.
A partir de les reunions de la PINCAT entre els anys 2012-2014, les entitats de la Plataforma d'Infància de Catalunya plantegen en aquest document una anàlisi i debat sobre els reptes de futur en matèria d'infància a la Catalunya actual.
Les entitats de la Taula del Tercer Sector que formen part de la PINCAT (Plataforma d'Infància de Catalunya) han elaborat un document que agrupa les propostes electorals entorn a la infància, adreçades als grups polítics que es presenten als comicis autonòmics del 21 de desembre de 2017.
El 49% de les organitzacions no poden utilitzar certes tecnologies per aquesta fractura digital i el 38% tampoc poden fer-ho per la manca d’habilitats digitals de les professionals del tercer sector. Són les principals barreres perquè puguin treure el màxim profit de les TIC junt amb el finançament. El 62% de les entitats socials tenen problemes per transformar-se digitalment per la manca de recursos econòmics per desenvolupar eines digitals.
Alerten que les persones que tenen uns recursos econòmics molt limitats estan més exposades al contagi i no tenen garantit l’accés als tests d’antígens, malgrat la recent regulació del preu.
Espera que els últims episodis (Badalona, Montcada i Reixac i la plaça Tetuan de Barcelona) serveixin per motivar una solució coordinada de totes les administracions i que s’acceleri l’estratègia per fer front al sensellarisme i la creació del grup de treball per garantir el dret a l’habitatge.
És una de les principals conclusions del baròmetre 2021 del tercer sector social. Gairebé el 60% de les entitats socials de l'àrea metropolitana de Barcelona han readaptat els seus serveis i projectes per donar resposta a persones en situació de vulnerabilitat. Els col·lectius principalment atesos: persones que viuen de l’economia submergida, dones víctimes de la violència masclista, persones migrades, sense llar i joves en risc.
La principal novetat del baròmetre del tercer sector social de l'àrea metropolitana de Barcelona 2021 és que, en aquesta edició, s'incorpora la capital catalana a l'anàlisi. El document també recull l'impacte de la pandèmia en les entitats socials: col·lectius, àmbits d'intervenció, recursos econòmics i fonts de finançament, resposta donada a l'emergència social per part del tercer sector i les administracions o digitalització, entre altres.