Cal una revisió urgent de les ràtios i perfils professionals de les escoles d’educació especial concertades

El sector denuncia que es troba al límit davant d’una situació insostenible amb unes ràtios aprovades des l’any 1998 

Content
Esquerra

Dincat, la federació que agrupa les entitats que defensen els drets de persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya i de les seves famílies, exigeix al Departament d’Educació i Formació Professional un major compromís cap als centres d’educació especial concertats que es troben en una situació del tot insostenible a causa de la insuficiència de professionals i de la manca d’actualització dels criteris de dotació de personal.

Les ràtios i els perfils professionals que regulen les plantilles d’aquests centres continuen basant-se en una normativa aprovada l’any 1998, fa gairebé tres dècades, sense que s’hagi adaptat a l’evolució de les necessitats de l’alumnat ni a la complexitat creixent dels suports educatius, socials i sanitaris que requereixen els centres.

A dia d’avui, les diverses necessitats de salut que pot tenir l’alumnat i l’increment generalitzat dels perfils de salut mental als centres educatius, impliquen una revisió de la dotació de personal d’aquests centres, tant per oferir una atenció educativa i pluridisciplinària de qualitat a l’alumnat més vulnerable, actualment escolaritzat a les escoles d’educació especial, com per donar el suport adequat i atendre les necessitats que tenen els centres ordinaris en el seu rol com a centres de referència i suport (CEEPSIR). A més, al marge de l’augment de la complexitat a les aules, el sector també posa de manifest que l’alumnat matriculat en centres d’educació especial, lluny de reduir-se per l’aplicació del Decret 150/2017, ha anat augmentant curs rere curs.

Així, la realitat a les aules d’educació especial ha canviat molt des de 1998, amb una matrícula que ha augmentat i que ho ha fet amb perfils més complexos, amb més necessitats educatives i que requereixen d’una atenció molt més especialitzada i personalitzada que la que es pot oferir des dels centres ordinaris.

A aquesta ja de per si convulsa situació, s’hi suma una altra problemàtica relacionada amb les dificultats per fer contractacions ja que no s’hi troben professionals que compleixin amb la titulació exigida. La poca flexibilitat en quant a les titulacions requerides provoca que passin mesos sense poder-se cobrir les places, amb les conseqüències i l’impacte que això té sobre unes plantilles ja de per si deficients.

Davant d’aquesta realitat, Dincat exigeix al Departament actuar amb urgència i calendaritzar i concretar propostes de millora que passin per una reducció de les ràtios vigents, tenint en compte la situació actual dels centres, l’augment de la complexitat dels casos atesos i la necessitat de disposar d’equips multidisciplinars suficients per garantir una educació inclusiva i de qualitat.