L’Informe FOESSA 2025 revela que 450.000 persones viuen en exclusió social a la diòcesi de Barcelona

Càritas Diocesana de Barcelona i la Fundació FOESSA han presentat els resultats de la darrera Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials, que analitza l’evolució de l’exclusió social a la diòcesi de Barcelona, durant la jornada 'Una societat a la corda fluixa: presentació de l'informe FOESSA 2025'.

L’Informe FOESSA 2025 alerta que l’habitatge és el principal factor de desigualtat i que prop de 450.000 persones (17% de la població) es troben en situació d’exclusió social a la diòcesi de Barcelona. Guillermo Oteros, el coordinador d'anàlisi social de Càritas Diocesana de Barcelona, confirma que tot i l’abast i la intensitat de l’exclusió social es redueix respecte del 2018, augmenten les situacions d’integració precària, que ja afecten el 37,7% de la població. 

Segons l’informe, les dificultats d’accés a un habitatge digne continuen sent un dels principals motors de l’exclusió social a la diòcesi de Barcelona, on els preus han crescut per sobre de les rendes familiars, especialment per aquelles persones que viuen en règim de lloguer. Així, el 26,6% de la població pateix problemes d’habitatge.

Pel que fa a l’ocupació, i tot i la millora generalitzada, la precarietat laboral continua afectant àmplies capes de la població, i l’estancament dels salaris erosiona la capacitat de les llars de sostenir despeses bàsiques. En aquest sentit, un 57,5% de les persones que pateixen situacions d’exclusió social viuen en llars encapçalades per algú que treballa, demostrant que treballar ja no garanteix sortir de l’exclusió, i que la feina ha perdut el seu factor protector.

En aquest context, els nens, nenes i adolescents són els més desfavorits: 1 de cada 4 menors d’edat es troba en situació d’exclusió social. Un col·lectiu desprotegit amb unes oportunitats presents i futures que dependran en major mesura del nivell socioeconòmic de les seves famílies, fet que ens alerta que la pobresa i l’exclusió social es segueixen heretant de generació en generació.

En el cas dels joves, la seva inserció laboral es concentra en sectors més precaris caracteritzats per la inestabilitat i els baixos salaris, i els problemes relacionats amb l’accés a l’habitatge condicionen el seu projecte d’emancipació i de formar una família. Un col·lectiu que mira al futur amb incertesa i por, amb un ascensor social que sembla avariat i un concepte de meritocràcia cada vegada més difús.

Els responsables de l’informe també han volgut incidir en l’impacte de la pobresa i l’exclusió social en l’àmbit de la salut, advertint que 1 de cada 3 persones en exclusió pateixen problemes de salut, confirmant que la salut continua sent un indicador fortament associat a l’exclusió social. Per exemple, a nivell global, el 8% de les llars no pot assumir despeses de medicaments o tractaments.

Per últim, l’informe FOESSA alerta que la societat pateix un procés d’individualisme creixent en el que es trenquen els lligams relacionals: hi ha 90.000 llars amb persones que no tenen cap suport per a situacions de malaltia o dificultat, i el nombre de persones en situació d’exclusió social que pateix aïllament social s’ha duplicat en els darrers sis anys, abastant el 16% de la població en situació d’exclusió social.

L’entitat reclama polítiques públiques més robustes i valentes en matèria d’habitatge, ocupació, fiscalitat i protecció social.